PRIMAVERA
Torna el bon temps de les noves florides,
horitzons amples i claror per tot;
canten les fonts rejovenides,
hi ha glops de sang en cada grot.
Jove que portes del braç la fadrina
omple’t de roses el cor i les mans,
la rosa fina
fa els nostres llavis encar més sagnants.
Sang del plaer que batega en les venes,
bull en el cor i floreix en els ulls,
una besada ens allunya les penes
i ens aclareix el camí ple d’esculls.
Canta un ocell en el cor del paisatge
i una passió canta dintre del pit;
tot és bellesa i claror i és imatge,
tot és florit.
Estreny el pit de l’amiga que passa,
gosa l’amor que s’entrega i se’n va;
no cal que pensis en l’hivern que glaça
que l’hivern massa que tornarà.
Ara és el temps de la rosa florida,
de la besada i de la il·lusió.
No pensis pas si és veritat o mentida,
gosa la vida plena de claror.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 3 d’abril de 1925. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).