REPRESA DEL SOMNI
I si la barca es digués Catalunya
i avancés per la mar i per l’espai
i hom veiés que s’allunya
dintre una tempestat que dóna esglai,
veuríem mariners que s’esborronen
creient que aquesta nau s’ha d’esfondrar
i altres que l’abandonen
perquè es perdi o no, tant els hi fa.
I veuríem les veles mig caigudes
i els pals alçant-se drets com un desig,
les àncores rompudes
i el timoner desesperat al mig.
I jo diria -somniant o no-
què hi fa del vent i de la mar irada
si aquesta nau vencerà la maror
i mai ningú no la veurà esfondrada?
Què hi fa que passin núvols ennegrits
com ocellots famèlics i voraços
si pel destí té els camins esclarits
i cap tempesta li immutarà els passos?
I veuríem alçar-se una munió de
mariners fornits i arriscats,
i jo diria -somniant o no-
encara no ens fan por les tempestats.
No hi fa res que la mar rompi algun pal,
no hi fa res que el mal vent rompi una vela,
després el pal l’aixecarem més alt
i dalt la vela hi cantarà una estela.
I ens lliurarem dels mariners porucs
i avançarem per nostra mar calmada,
tan segurs que hi podrem anar a ulls clucs
sense por de que vingui maltempsada.
Si aquesta nau es digués Catalunya
i avancés per la mar i per l’espai
diríem: ara la maror l’allunya,
però la maror no l’esfondrarà mai.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 18 de setembre de 1925. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).