QUÈ HI HA EN LA NIT?
Què hi ha dintre la nit callada
que tot té un caire macilent
i apar l’eternitat talment parada
per meditar un moment?
Per què em mira tan fil aquell estel
que no riu ni tremola
perdut en la immensitat del cel
on la blavor profunda se l’engola?
Misteri de la nit! En la blavor infinita
hi ha polsinera invisible d’estels
i ha caigut una estrella petita
a la punta lluent dels meus anhels.
Portes set d’infinit, estrella boja
que bellugues la meva voluntat.
No sé què hi ha en la nit ni en l’alba roja
ni que hi haurà en el dia esbadocat.
Ni sé què vull ni què voldré i voldria
perquè, petit com soc, duc l’infinit
i tinc la nit en mi en mig del dia
i tinc el dia en mi en plena nit.
I aquesta inquietud de tota cosa
em fa sentir rebel a tot moment.
Si ara la nit fos una immensa rosa
per esfullar-la, voldria ésser vent.
I, després, les seves fulles belles
llançaria per l’espai, fent un crit,
i tornaria a haver-hi un escampall d’estrelles
en la rosa esclatada de la nit.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 23 de juny de 1933. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).