LA MORT
La Mort porta una senyera
i camina amb pas segur,
duu un vol de vells al darrere
i quan passa tot s’ho enduu.
Flama o cendra tot és u.
No és la vella seca i trista
de somriure fred i cru,
la Mort té dolça la vista
i el misteri, entorn li lluu.
Flama o cendra tot és u.
Déu, que té males passades
i que no plany a ningú
deixa vídues endolades
i apaga la flama insegur.
Flama o cendra tot és u.
Omple el cor i els ulls de cendra
i entendreix al cor més dur,
bufa el flam de la carn tendra
i s’escriu i se l’enduu.
Flama o cendra tot és u.
Esfulla clavells i roses
i deixa el cos las i nu,
diu que no són res les coses
i cap al no-res les duu.
Flama o cendra tot és u.
Ensiborna les gentades
-no la vol sentir ningú-,
però hi van totes plegades
perquè el que diu és segur.
Flama o cendra tot és u.
Parla un llatí que enverina
-parlarà per mi i per tu-,
potser té la veu molt fina
que si la sents se t’enduu.
Flama o cendra tot és u.
Deixa que l’amor germini
i que el fruit brilli madur,
després ella té un domini
sobre el que l’amor ens duu.
Flama o cendra tot és u.
No duu cap dalla severa
ni l’ossada li trasllú;
la Mort porta una senyera
i entorn seu tot s’ho enduu.
Flama o cendra tot és u.
Recorre el món cada dia
i el que fa no ho sap ningú,
diuen que entra amb gosadia
si sap que l’espera algú.
Flama o cendra tot és u.
No ha de trucar la porta
i si apaga el flam que lluu,
encén una flama morta
en cada xiprer alt i bru.
Flama o cendra tot és u.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 31 d’octubre de 1925. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).