AVANT!
Alcem el cor! Tenim la Pàtria lliure
i els braços ferms per dur-la endavant:
el futur és un sol que esclata a riure
esplendorós i enlluernant.
Les roses triomfals obren les fulles
i són ulls cor-oberts a l’infinit;
no ens punyirà mai més el joc d’agulles
que té mossegada de neguit.
Tenim camins oberts a banda i banda
i brillen guspirants tots els anhels,
amb branques d’il·lusions farem garlanda
i hi posarem per flors un ram d’estels.
La terra ens durà l’or de les anyades
i el pa es tornarà carn a poc a poc;
la porpra dels ponents i les albades
farà batre la sang, color de foc.
Salta, fuet alat de l’alegria,
i esclata una rialla sideral;
la porta del Migdia
l’hem ben esbatanat de pal a pal.
Catalunya somriu serena i forta
i obira l’alba nova en l’horitzó;
el vent infla les veles i s’emporta
la nostra nau de cara a la claror.
Timoner Macià! Au! Bon coratge!
Vós teniu ferm el braç i fort el pit.
La nau de Catalunya no té platja:
avança solemnial vers l’infinit.
Alcem el cor! Tenim la Pàtria lliure
i els braços ferms per dur-la endavant:
el futur és un sol que esclata a riure
esplendorós i enlluernant.
Publicat l’1 d’octubre de 1932 a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona). Font: revista ‘El Salí’ (Súria).