GENER
Gener vestit de blanc de neu i de gebrades
que duus la capa llorda i llarga de les nits,
uns esgarips d’amor felí per les teulades
i el crit blanc d’esperança dels ametllers florits.
Gener trist i sorrut, blanc com una mortalla
que duus boires espesses esteses per les valls
i al pit de les muntanyes com una gran medalla
que la llum vespertina destria en pellingalls.
Gener de gel al cor, de foscor i de boirina
que ets com una alegria que ens fa enyorar la llum
i duus un aire fred; punyent com una espina
que glaça els bassiols i estiraganya el fum.
De ton enyorar flors t’esclata la mimosa
en borrissol de sol que guarda l’estiu
i ens estarrufa el cor amb grogor frisosa
que li omple les branques de flama i de caliu.
Escampes diamants de gotes de rosada
que com petits estels pengen de cada bri
i tens en cada gorg la lluna congelada
que penja entre les branques dels arbres del camí.
Gener sorrut i trist que fas serrells de gebre
i emplenes les cascades d’escultures de gel
i en mig de la fredor, la boira i la tenebra
ens duus un sol solet dolç, de color de mel.
Gener curull de contes, històries i rondalles,
tebior de llegendes a la vora del foc,
que ens portes Sant Antoni, els Tres Tombs i les balles
i claps de mar grisenca, pelada pel xaloc.
Gener que obres la porta de l’any i ens il·lumines
el desig de reveure la Pàtria que és tan lluny
i ens fa batre la sang entre gel i boirines
mirant la falç que penja i espera l’altre juny.
I ens dius que Catalunya és en ple hivernada,
que té gel i tenebra i una boirina al cor,
però que cada dia és més esperançada
perquè sap que l’espera l’aurora del sol d’or.
Gener, ves-te’n de pressa, blanc de neu i gebrada,
treu-te la capa llorda i llarga de les nits;
guarda’ns un poc d’amor felí per les teulades
i el crit blanc d’esperança dels ametllers florits.
Publicat a la revista ‘El Poble Català’ (Tolosa de Llenguadoc) el 30 de gener de 1945. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).