BELLESA, GRÀCIA I BONDAT
A l’altra banda de la mar
canta una veu que ens enlluerna,
gràcia i bellesa en el cantar
i al fons del fons bondat eterna.
És una diva que enyorem
i que el destí ens la té defesa;
la veu amiga que estimem
és Maria Conesa.
La del cant clar i el gest suau
i la mirada penetranta
que ens fa mirar endins el mar blau
per si sentim que canta.
La que s’enduu el nostre neguit
com una vela que camina
i enllà del mar i de la nit
com una estrella ens il·lumina.
La que deu dur l’enyorament
d’aquestes terres estimades
i sap posar en el pensament
una renglera de besades.
La que ha deixat al seu marit
i ha menyspreat ses grans riqueses
perquè en la llum de l’infinit
duu el cor ple d’art i placideses.
I al fons del fons duu la bondat
que li floreix arran de cara
i un flam d’amor immaculat
que ve del mar fins a sa mare.
La que durà per tot triomfal
la dolça veu d’aquesta terra
que atreu el bé i allunya el mal
i en cada cor s’aferra.
A l’altra banda de la mar
canta una veu que ens enlluerna;
gràcia i bellesa en el cantar
i al fons del fons bondat eterna.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 14 de novembre de 1925. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).