BARCELONA, COR DE CATALUNYA I LLUÍS CAPDEVILA
Processat per un llibre -que ja és un gran honor-
té una vigor
i una concepció justa de les coses,
que l’empenyen ardit en son camí
i ja arriba a la glòria que és matí
de serenor i de roses.
Duu monocle. És el seu ull d’oracle.
Monocle clarivident
que li fa fer el miracle
de penetrar-ho tot en un moment.
A través del monocle, jo diria
que un món exagerat li riu
i per ell copsa la seva ironia
d’un caire viu i aspriu.
En Barcelona ell hi ha vist
el cor de Catalunya tan divers
que té un to dolç i un to trist
i totes les tòniques de l’Univers.
Diu les principals belleses
de la nostra gran ciutat
i entre el riure i el plor hi ha mil flames enceses
de l’amor que a la terra ha consagrat.
Ridiculitzar el burgès i els menestrals
i la genteta presumida,
i amb l’índex dret senyala tots els mals
d’aquesta vida.
I, tanmateix, a dintre hi bat el cor,
el cor de la ciutat gallarda i forta
que porta al front el sec de la corona d’or
i tots els nostres entusiasmes s’emporta.
I Barcelona viu, entre aquesta obra
ampla de cos, alta de pensament;
tal com és; no li manca ni sobra
per a viure triomfal eternament.
I Catalunya dintre seu batega.
És el seu cor ple d’ànsies i neguit,
que prega i treballa i renega
i a cada nou batec eixampla el pit.
I Lluís Capdevila l’ha dita
entre rialles i emoció,
que és el camí per arribar a la fita,
carregat de llorers com un Nostre-Senyor.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 5 d’octubre de 1928. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).