![]()
A LA MORT
Enguany, oh, Mort!, has fet molt bona sega!:
m'has pres l'amic més gran!
Has deixat sola a la vídua que prega
amb el cor traspassat i flamejant.
No has brandat perquè sí la teva dalla;
has mossegat massa cruel;
i qui és qui al cor sap dir-li: «Calla,
que el que estimaves ja és al cel»?
Si nosaltres els volem vora nostre
i quan veiem que, poc a poc, tu vens
i els apuntes la teva dalla al rostre,
ens hi faríem amb queixals i dents.
Tantes vides inútils i dolentes
que et donaríem de bon gran,
i tu no en fas cap cas. Com qui va a les palpentes
vas segant el millor blat.
Oh, Mort! Jo que et sabia justa i bona
i guaridora de tot mal,
i et deia: «Quan tothom ens abandona
tu encara ens vols com cal!»
I ara et sé malastruga,
criminal que ens esperes pel camí
i alces la dalla feixuga
mentre ens dius: «Ja ets a la fi!»
No planys el cor vell ni el tendre,
segues de dret i de tort,
i emplenes els ulls de cendra
al feble igualment que al fort.
Amb tes grans mirades buides
veus tothom cap allà on va,
i, impàvidament, et cuides
de porta'ls a un més enllà.
Enguany, al cap de la taula,
restarà buit un seient;
sense dir una paraula
el mirarem tristament.
Hi veurem encara uns braços
plens d'un gest ben cordial
i sabrem com els teus passos
funestos ens han fet mal.
I et cridarem, Mort odiosa,
perquè ens vulguis acollir;
i tu riuràs, impietosa,
i no voldràs pas venir.
Diràs: «Ja vaig venir un dia
i us vaig deixar mal contents!»
I aquesta teva ironia
ens ferirà els pensaments.
Mort venjativa i severa,
que vens quan et plau a tu
i en aquesta ruta austera
no ens dons ni un moment segur.
Et mofes del qui renega
i del qui implora resant.
Enguany has fet bona sega!
T'has endut l'amic més gran.
Publicat a la revista ‘L'Esquella de la Torratxa' (Barcelona) el 28 d'octubre de 1927. Font: revista ‘El Salí' (Súria).
