A JOSEP ANSELM CLAVÉ
Oh, vos qui fóreu el nostre precursor
i agermanàreu el poble català,
perquè, després, la immortal llavor
de l’ideal hi pogués germinar.
Aureolat de la cançó suau
el nostre poble retrobà els anhels
de llibertat. El cel és molt més blau
i en la blavor llueixen els estels.
Aquell estel que el nostre poble vol
i ens fa delir i cantar de sol a sol,
té un bellugueig de l’harmonia vostra.
Tot Catalunya canta al vostre cant
de germanor. L’estel es va apropant! ...
Demà, cantant, li lluirà en el rostre.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 19 d’abril de 1924. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).