Ajuntament de Súria/Ramon Biadiu, pioner surienc del cinema

CRONOLOGIA BIOGRÀFICA

1906. Ramon Biadiu i Cuadrench neix a Súria com a primogènit d’una família de comerciants. El pare, Jaume Biadiu, procedia d’una família de pagesos de Fonollosa. La seva mare és la surienca Mercè Cuadrench. La família té un forn de pa, confiteria i pastisseria a tocar de l’actual plaça Clavé. L’establiment es converteix en una referència local d’aquest sector i serà conegut com a ‘Cal Biadiu’ durant tot el segle XX.
Anys d’infantesa i adolescència. Ramon Biadiu és un nen inquiet, afeccionat a la lectura i al dibuix. És alumne de l’escola del Castell, amb un professor anomenat Don Patrici. Passa un temps d’aprenentatge a l’obrador de pastisseria familiar i és enviat a Barcelona per aprendre l’ofici. Durant aquests anys, la botiga es consolida i diversifica la seva activitat, arribant a organitzar projeccions de cinema amb pel·lícules dels germans Lumière i de Segundo de Chomón.
Anys de joventut. Ramon Biadiu continua treballant a Barcelona i aprofita moltes tardes per veure pel·lícules, quedant molt impressionat per les obres del documentalista nord-americà Robert J. Flaherty, com ‘Nanouk l’esquimal’ (1922).
1918. El seu pare, Jaume Biadiu, es converteix en alcalde de Súria, càrrec que exercirà fins al 1920.
1920. La seva mare, Mercè Cuadrench, mor a causa d’una pneumònia.
Anys vint. Torna a Súria per fer-se càrrec de l’obrador de l’establiment familiar. Possiblement en aquesta època compra la seva primera càmera de 9,5 mm i comença a filmar celebracions familiars, festes locals, aplecs i ballades de sardanes.
1930. El seu pare, Jaume Biadiu, torna a ocupar l’alcaldia de Súria, càrrec que exercirà fins al 1931.
Anys trenta. Torna a Barcelona. L’eclosió del cinema sonor genera l’aparició d’una incipient indústria cinematogràfica catalana a Barcelona, dedicada bàsicament a la producció i al doblatge de pel·lícules.
1932. Filmació del curtmetratge ‘El port. Impressió matinal’. Assisteix com a alumne al primer curs universitari de cinema, organitzat per Guillem Díaz-Plaja a la Universitat de Barcelona entre els mesos de febrer i abril. Filmació dels documentals ‘D’excursió a l’Alt Berguedà’ i ‘Fusta de pi’, guardonats en el primer Concurs Català de Cinematografia que organitza l’Agrupació de Cineastes Amateurs del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Filmació dels documentals ‘L’enterrament del mestre Amadeu Vives’, ‘Un dia per a la història’ (sobre la inauguració del Parlament de Catalunya) i ‘Noticiari Català núm. 1’ (només el sumari dedicat a les obres del Palau de la Ciutadella), produït per Publi Films.
1933. Obté el Premi Unió Excursionista de Catalunya. En aquesta època, la família prepara el traspàs de la pastisseria. Ramon Biadiu comença a treballar a Barcelona als estudis de doblatge i sonorització Trilla-La Riva, seguint la seva vocació cinematogràfica.
1934. Comença a treballar com a muntador en cap als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona. Filmació del documental ‘Un río bien aprovechado’ sobre el riu Llobregat i ‘La ruta de Don Quijote’ sobre l’entorn de la Manxa. Les dues pel·lícules obtenen un ressò important. ‘La ruta de Don Quijote’ s’arribarà a projectar a París, on obté comentaris favorables de crítics prestigiosos.
1935. Comença a treballar als estudis Acoustic, dedicats a la sonorització i doblatge. Estrena de la pel·lícula ‘El gato montés’ de Rosario Pi, en la qual debuta com a ajudant de muntatge. Abans de l’esclat de la guerra civil, inicia la filmació de documentals sobre València i l’Albufera, que resten inacabats.
Anys de la guerra. Treballa com a director de documentals, guionista i càmera a Laya Films, impulsada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Fa nombrosos documentals i filmacions de noticiaris al front i a la rereguarda.
1937. El cineasta Luis Buñuel selecciona ‘La ruta de Don Quijote’ per al Pavelló Espanyol de la República en l’Exposició Universal de París. Filmació dels documentals ‘Delta de l’Ebre’, ‘Ollaires de Breda’, ‘El Priorat’ i ‘Els tapers de la costa’.
1938. Es casa amb Consol Ester a Barcelona. Participa en la filmació dels documentals ‘Catalunya màrtir’ sobre els efectes dels bombardeigs, ‘ Conquesta de Terol’, ‘Transformació de la indústria al servei de la guerra’ i ‘Vall d’Aran’. És mobilitzat i va destinat a la Divisió Durruti, establerta a Conca de Meià (Noguera).
1939. Forma part de les forces republicanes en retirada que creuen la frontera i és internat en un camp de concentració a la Guingueta (Alta Cerdanya). Després del seu alliberament, torna pel País Basc, però és internat en un altre camp de concentració a Deusto. A mitjan abril arriba finalment a Barcelona. Treballa en el muntatge de la pel·lícula ‘La tonta del bote’ de Gonzalo Delgrás.
1940. Neix el seu fill Jaume. Durant aquests anys, i a cavall de Barcelona i Madrid, treballa com a muntador de pel·lícules, algunes de gran èxit popular, i cobreix la visita del dirigent nazi Heinrich Himmler a Montserrat com a membre esporàdic de la delegació de l’estudi cinematogràfic alemany UFA, en el qual ha pogut entrar gràcies als seus contactes en la indústria cinematogràfica.
1941. Neix la seva filla Mercè. Treballa en el muntatge de la pel·lícula ‘La doncella de la duquesa’ de Gonzalo Delgrás i col·labora com a ajudant de muntatge en la pel·lícula ‘Alma de Dios’ d’Ignacio F. Iquino. Treballa com a muntador en cap en les pel·lícules ‘Un alto en el camino’ de Julián Torremocha, ‘Los millones de Polichinela’ de Gonzalo Delgrás i ‘El sobre lacrado’ de Francisco Gargallo.
1942. Treballa en el muntatge de la pel·lícula ‘ Cuarenta y ocho horas’ de Josep Maria Castellví.
1943. Comença a treballar com a operador del noticiari cinematogràfic oficial NO-DO, del qual es desvincularia l’any 1944.
1944. Neix la seva filla Rosa.
1947. Filmació del documental ‘El valle de Tena’ sobre l’entorn del balneari de Panticosa (Osca).
1948. Muntador de la pel·lícula ‘Vida en sombras’ de Llorenç Llobet-Gràcia, protagonitzada per Fernando Fernán-Gómez.
1949. Director de fotografia de la pel·lícula ‘A punta de látigo’ d’Alejandro Perla, obra pionera en l’ús del color a Espanya.
1950. Muntador en cap de la pel·lícula ‘La honradez de la cerradura’ de Luis Escobar.
1952. Reedició del documental ‘La ruta de Don Quijote’ amb el títol ‘En un lugar de la Mancha’.
1953. Participa a Barcelona en una sessió commemorativa del Foment de les Arts Decoratives (FAD).
Anys cinquanta. Paral·lelament a la seva activitat professional com a muntador, intenta tirar endavant projectes personals i fa els seus primers documentals en color.
1956. Ramon Biadiu i la seva família es traslladen a Madrid per participar en l’equip de muntadors de la superproducció nord-americana ‘Orgull i passió’ de Stanley Kramer, filmada a Espanya amb estrelles internacionals com Sofia Loren, Cary Grant i Frank Sinatra. La pel·lícula s’estrena l’any 1957. A Madrid participa en altres pel·lícules espanyoles i coproduccions de gran èxit popular, però també en el muntatge del curtmetratge documental 'El pequeño río Manzanares', una de les primeres obres del realitzador Carlos Saura.
1957. Tornada a Barcelona. Davant les dificultats de trobar feina en el món del cinema, treballa temporalment en una agència de viatges. En anys posteriors tornaria a treballar com a muntador de pel·lícules.
Anys seixanta. La difícil situació de la indústria cinematogràfica a Barcelona dificulta l’estabilitat laboral, i ha de dedicar-se a fer documentals d’empresa i altres encàrrecs. Se li comencen a manifestar problemes de salut.
Anys setanta. La nova generació de cinèfils comença a revaloritzar la trajectòria de Ramon Biadiu, en un entorn de creixent interès per la recuperació de la memòria històrica i les aportacions dels pioners del cinema català.
1974. Emissió de ‘La ruta de don Quijote’ en el programa ‘Documental’ de la segona cadena de TVE
1978. Publicació del llibre ‘Petita història del cinema de la Generalitat (1931-1939)’, de Josep Maria Caparrós i Ramon Biadiu. La revista ‘L’Avenç’ també publica l’entrevista ‘Ramon Biadiu, documentalista de Laya Films’, de Tomàs Delclós.
1979. Publicació de l’article ‘Imatges i sons. Tres minuts d’història de Barcelona’ a la revista ‘L’Avenç’. Posteriorment també hi publicarà els articles ‘Quan Barcelona era la capital de la República’ (1981) i ‘Una nit d’agost de 1936’ (1982). En aquests anys també col·labora en diversos programes de Televisió Espanyola i en col·loquis de la Filmoteca de Catalunya.
1982. La Generalitat atorga a Ramon Biadiu el Premi Especial Honorífic de Cinematografia i la medalla Francesc Macià al mèrit del treball.
1984. Mor a Barcelona el 10 de setembre.

CRONOLOGIA PÒSTUMA

1996. Projecció de documentals de Ramon Biadiu i glossa de la seva obra, dins del 26è Festival de Cinema d’Alcalá de Henares (Madrid).
1997. Súria recorda la figura de Ramon Biadiu durant la Festa de Sant Sebastià amb la dramatització ‘Ramon Biadiu, el cinema al servei d’un país’ de Jaume Esquius.
1998. Projecció de ‘La ruta de don Quijote’ dins del 28è Festival de Cinema d’Alcalá de Henares (Madrid).
2005. Acte d’homenatge i record a la Selva del Camp (Baix Camp). Projecció de ‘La ruta de don Quijote’ a i diferents centres de l’Institut Cervantes a Europa i Amèrica.
2006. Acte d’homenatge i record a l’Ajuntament de Súria durant la Festa de Sant Sebastià en motiu del centenari del naixement de Ramon Biadiu, amb la participació de la seva filla Mercè Biadiu i un pregó a càrrec de l'historiador Joaquim Romaguera. Presentació del documental ‘Ramon Biadiu. El documental a Catalunya’ de Josep Maria Pagès a la Selva del Camp (Baix Camp), i posteriorment a la Filmoteca de Catalunya en l’acte d’homenatge en motiu del centenari del seu naixement. Acte de record i homenatge a la Selva del Camp i a l’Institut Cervantes de Moscou.
2007. Projecció a Súria d’alguns dels seus títols més significatius. L’Ajuntament de Súria i el Centre d’Estudis del Bages publiquen el llibre ‘Ramon Biadiu (1906-1984). Cineasta d’avantguarda’ de Mercè Biadiu i Josep Maria Caparrós, dins de la col·lecció ‘Temes de Súria’, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya i l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat. El llibre inclou un DVD amb diferents obres del cineasta surienc i el text de la dramatització ‘Ramon Biadiu, el cinema al servei d’un país’ de l’escriptor i guionista surienc Jaume Esquius.

Font: llibre 'Ramon Biadiu (1906-1984). Cineasta d'avantguarda' de Mercè Biadiu Ester i Josep Maria Caparrós.

→ TORNAR ENRERE