LA SARDANA DEL MÓN NOU
Rodona com el món la nostra dansa
un jorn serà la dansa dels humans;
serà realitat el que ara és esperança:
els pobles de la terra es donaran les mans
i seran una mica catalans.
Avançaran plegats fent la rodona
centrada per l’esperit de germanor.
La sardana serà la universal corona
d’un demà que ens arriba d’enllà de l’antigor
i omplena els esperits de serenor.
Es prepara un món nou amb un ritme de dansa
que compta i camina i allarga les mans,
que sembla que recula i avança i no es cansa
fins assolir que els homes dels món siguin germans
i -sobretot- germans els catalans.
Mireu com ja la dansen els pobles de fora;
els pobles més veïns i els pobles més llunyans,
esperin ansiosos que canti la tenora
per a copsar-ne, àvids, l’esperit dels seus cants
que és l’esperit dels homes que volen ser germans.
I la tenora diu: «Alcem el front enlaire!»,
que voli l’esperit pels eternals camins!,
fent que tothom del món esdevingui un dansaire
i que tots portin «tot un home» dins
capaç de traspassar tots els confins.
El que ara sembla somni, demà serà tangible;
hi ha una ànima que dansa i teixeix el Destí;
una tenora eterna ressona a l’invisible
i als pobles de la terra els diu que s’han d’unir
i que la nostra dansa els donarà el camí.
Rodona com el món la nostra dansa
un jorn serà la dansa dels humans;
serà realitat el que ara és esperança:
els pobles de la terra es donaran les mans
i seran una mica catalans.
Publicat pòstumament al setmanari ‘Suria’ (Súria) l’1 de setembre de 1973.