Salvador Perarnau, poeta de Súria

CRONOLOGIA BIOGRÀFICA

  • 1895 - Neix a Súria el 13 de desembre, dia de Santa Llúcia. És el fill petit d'una família d'onze germans. El seu pare és capatàs d'obres de carretera, i sembla que aquest és l'origen del nom de la seva casa nadiua (Cal Cabo). Amb només cinc anys ja juga a fer versos.
  • 1905 - Ingressa al seminari de Vic i hi estudia Humanitats i Filosofia durant vuit anys. Aprèn a fons el grec i el llatí i llegeix els clàssics en la pròpia llengua.
  • 1913 - Surt del seminari i torna a casa.
  • 1915 - Guanya un premi de poesia als Jocs Florals de Manresa. Primer poema publicat, 'Elogi de la puntaire', a la revista 'El Pirineu Català' (Ripoll).
  • 1916 - Entra a treballar en una oficina d'assegurances de Manresa i poc després esdevé sotsarxiver municipal de la capital del Bages. Publica alguns poemes en la revista cultural 'Cenacle' (Manresa). Escriu la lletra de l'himne de l'Orfeó Surienc, amb música de Pastora Bové
  • 1918 - Actua de secretari en el jurat dels Jocs Florals de Súria. Publica el seu primer llibre de poesia: 'Cants a la vida'.
  • 1919 - Col·labora assíduament en el diari 'El Pla de Bages'. Entra en contacte amb el món intel·lectual i cultural de Manresa i participa activament en entitats i iniciatives relacionades amb la promoció de la cultura catalana, com l'Orfeó Manresà.
  • 1921 - Intervé en l'Aplec del Pi de les Tres Branques al Berguedà, al costat de destacades figures del món polític i cultural català. Forma part d'una de les comissions organitzadores del 4t Centenari de l'arribada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa.
  • 1922 - Té un paper destacat en l'homenatge que Manresa ret a Josep Maria Folch i Torres, autor d''Els Pastorets' i difusor de la cultura catalana entre els infants a través de la revista 'Patufet'.
  • 1923 - Probable data del trasllat a Barcelona. Comença a escriure periòdicament per a publicacions barcelonines d'esquerres com 'L'Esquella de la Torratxa', 'La Campana de Gràcia' i 'La Tralla', però sense deixar de col·laborar en nombroses revistes comarcals.
  • 1924 - Assisteix al funeral de l'escriptor Àngel Guimerà a Barcelona en representació del setmanari barceloní 'L'Esquella de la Torratxa'.
  • 1925 - Publica 'Ritmes sentimentals'.
  • 1926 - Participa en l'homenatge del món cultural català a l'escriptor, pintor, mecenes i col·leccionista Santiago Rusiñol. Publica la novel·la 'La Perdulària'. S'inicia com a conferenciant en diversos ateneus, centres i societats, amb temàtiques com 'El problema obrer és problema de cultura', 'El neguit i les muntanyes', 'L'art i la vida', 'El teatre nou i l'altre a través dels segles', 'Una mirada sobre el món', 'Les esquerres, cim del món', 'Divagacions sobre laïcisme i religió' i 'Divagacions líriques'. És empresonat per un poema.
  • 1927 - És director artístic de la revista mensual 'La Lluna d'Olot', de la qual se'n publicaran cinc números a la capital de la Garrotxa entre setembre de 1927 i gener de 1928. Escriu a 'Poble Nou' i 'Ideari'.
  • 1928 -  Participa en les tertúlies combatives que es celebren a Barcelona, on es conspira contra la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia que l'ha permesa. Allà coincideix amb intel·lectuals, artistes i republicans com Santiago Rusiñol, Salvador Dalí, Fabián de Castro, Lluís Elies, Joan Rebull, Josep Viladomat, Xavier Regàs, Fermí Galán i Josep M. Lladó, entre altres.
  • 1929 - Publica 'La rel'. Coneix i s'enamora d'una mestra de música i dansa de Barcelona: Benvinguda Coll i Borrell. Guanya l'Englantina d'Or (premi dedicat al tema 'Pàtria') als Jocs Florals de Barcelona amb 'L'Hereu de les muntanyes'. Anima i col·labora en la fundació i la publicació de 'La Veu del Ter', que s'edita fins al 1934 a Torelló (Osona). El pintor Salvador Dalí li dedica irònicament un poema publicat a la principal revista literària de Madrid. Ingressa en la lògia maçònica 'Adelante núm 8' (Barcelona) amb el nom simbòlic de Virgili.
  • 1930 - Publica 'Cuques de llum' i 'Infants i fruites'.
  • 1931 - Entra a treballar a la Generalitat de Catalunya, gràcies a la seva amistat amb el poeta Ventura Gassol, secretari del President Francesc Macià. La seva primera feina a la nova administració catalana és al negociat de cèdules personals, i en data no precisada passa al departament de Cultura. Des de Barcelona envia col·laboracions a la publicació 'El surienc'.
  • 1932 -  Comença a obtenir nombrosos premis poètics. Publica col·laboracions a 'Fornal'. Treballa en el poemari 'Oracions sagnants' i projecta publicar-lo. Es casa amb Benvinguda Coll Borrell.
  • 1934 - Es dóna de baixa de la lògia maçònica 'Adelante núm. 8' (Barcelona) i s'afilia a la lògia maçonica 'Themis' (Barcelona).
  • 1935 - Guanya la Flor Natural (tema 'Amor') als Jocs Florals de Barcelona, amb 'Mimosa, flor de febrer'.
  • 1936 - Publica 'Amb l'infinit a les mans'. És donat de baixa de la lògia maçónica 'Themis' (Barcelona). Fa el llibret del poema líric 'La vall de la bruixa', amb música d'Enric Morera. Participa en actes electorals de la Coalició d'Esquerres i del Front d'Esquerres de Catalunya, com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. És vicepresident del Casal Federal del Guinardó de Barcelona i com a tal intervé en un acte d'homenatge al Govern de la Generalitat pels fets del 6 d'octubre de 1934. Súria i el seu Ajuntament es proposen fer un homenatge a la seva trajectòria literària, però els fets de juliol de 1936 avorten la iniciativa. En esclatar la guerra civil, i per encàrrec del conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, participa en la salvació de la catedral de Barcelona de ser incendiada. També intervé en l'alliberament de diversos veïns de Súria i del capellà de Fals (Fonollosa), reclosos a la presó Model de Barcelona.
  • 1937 - Participa en la fundació del grup literari Oasi a Barcelona, que aplega escriptors catalans veterans i joves amb l'objectiu de promoure activitats de difusió literària enmig del difícil entorn de guerra. És nomenat cap de l'oficina de premsa, ràdio i publicitat del departament d'Agricultura de la Generalitat. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat edita 'El senyor Pèsol i altres plantes', que es distribueix a totes les escoles del país. El 23 de maig visita Súria per fer ofrena simbòlica d'aquest llibre als infants de la vila. Participa en les emissions radiofòniques de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i col·labora en el primer número del 'Cançoner Revolucionari Internacional', editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, amb l'adaptació al català de la lletra de dues cançons.
  • 1938 - La Generalitat publica 'Ales humanes' -originàriament intitulat 'Ales roges'. Participa en el cicle de lectura de poemes organitzat pel grup Oasi. Assumeix la direcció i control dels Serveis de Premsa i Ràdio i de Publicacions del departament d'Agricultura de la Generalitat, en substitució dels titulars que s'incorporen voluntaris a l'Exèrcit de la República. La conselleria de Defensa li publica 'Oda a la revolució'. Participa en el llibre col·lectiu 'Poesia de guerra', editat pel departament de Cultura de la Generalitat per als soldats catalans de l'Exèrcit de la República.
  • 1939 - S'exilia a França. Viu a París. Publica el llibre de poemes en francès 'Du fond du coeur'. Participa en la publicació a l'exili 'El Poble Català', dirigida pel també surienc Andreu Claret, i de la qual arribaria a ser redactor en cap.
  • 1946 - El jutjat especial número 2 del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme obre el sumari 225/46 contra Salvador Perarnau per haver format part de la maçoneria entre els anys 1929-36 i per no haver presentat la declaració de retractació a què obliga la llei franquista. Un jutjat de Madrid dicta ordre de recerca i captura contra el poeta surienc.
  • 1948 - Tanca l'etapa de l'exili i torna a Catalunya per viure novament al barri del Guinardó (Rambla de la Muntanya, número 58). És detingut i compareix davant del comissari en cap del negociat antimaçònic de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona per prestar declaració. Posteriorment queda en situació de llibertat provisional i a disposició del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Exerceix de professor de llatí, grec i francès a l'Acadèmia Cots (Barcelona). Publica el llibret 'Felicitacions de Nadal'.
  • 1949 - El jutjat especial número 2 del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme declara el processament de Salvador Perarnau, que queda en llibertat provisional i amb l'obligació de presentar-se al jutjat sempre que sigui requerit per fer-ho, així com de comunicar possibles canvis de domicili.
  • 1950 - El Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme condemna Salvador Perarnau a dotze anys i un dia de reclusió menor i inhabilitació absoluta i perpètua per a qualsevol tipus de càrrec públic o privat. Posteriorment se li redueix la pena a nou anys de presó que haurà de complir en el seu domicili, però es manté la inhabilitació absoluta i perpetua per a càrrecs públics i privats. També haurà de presentar-se cada mes davant del cap superior de Policia de Barcelona
  • 1951 - Salvador Perarnau rep el permís del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme per desplaçar-se a Molins de Rei i a Esplugues de Llobregat amb l'objectiu de participar en certàmens literaris. L'esmentat òrgan de repressió franquista obliga el poeta a demanar autorització per a possibles futurs desplaçaments per Catalunya.
  • 1959 - Finalitza el compliment de la pena de nou anys per la seva vinculació a la maçoneria entre els anys 1929-36. També s'extingeix l'obligació de presentar-se periòdicament davant del cap superior de Policia de Barcelona, però es manté la inhabilitació absoluta i perpètua per ocupar càrrecs públics i privats.
  • 1964 - El redactor surienc Ramon Fàbrega Sivila, que signa amb el pseudònim d'Ulises, li fa una entrevista i la publica al setmanari 'Suria'. És un fet que inicia el retrobament líric i cultural de la figura de Perarnau amb la seva vila natal.
  • 1965 - Guanya la Viola d'Or i Argent (tema 'Fe') als Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a la Sorbona de París, amb el poema 'Oració'. Amb els tres premis ordinaris dels Jocs Florals, després dels obtinguts els anys 1929 i 1935, obté el Mestratge en Gai Saber. L'obtenció del guardó reforça la figura de Perarnau entre els col·lectius suriencs més compromesos amb la supervivència de la cultura catalana. A finals d'any envia una carta al president de la Diputació de Barcelona per demanar l'ajut d'aquesta institució, davant les creixents dificultats econòmiques que pateix.
  • 1966 - Les entitats de Súria reivindiquen la seva figura i promouen l'organització d'un homenatge públic al poeta. Publica 'Caps de Brot' i 'Plantes i cuques de llum'. Durant l'homenatge popular celebrat a Súria es descobreix una placa commemorativa a la casa natal de Cal Cabo, al barri de Fusteret, i es fa un acte al cinema-teatre Ideal, on es reciten poemes del guardonat escriptor i es glossa la seva trajectòria literària. La festa constitueix una manifestació de catalanisme singular en els anys en què es celebra. El poeta es trasllada des de Barcelona i s'instal·la definitivament a Súria. Sovinteja la publicació de composicions literàries al setmanari local 'Suria'.
  • 1967 - Imparteix el primer curs de llengua catalana que s'organitza a la Biblioteca Popular de Súria, amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Diputació. Compta amb cinquanta participants.
  • 1971 - Als 75 anys d'edat, mor el 9 de gener i és enterrat a Súria. El funeral es converteix en un homenatge públic a la seva figura.

CRONOLOGIA PÒSTUMA

  • 1973 - Es publica 'Oracions. Poemes inèdits'.
  • 1974 - Per les festes del Roser del Poble Vell, s'organitza una exposició d'homenatge que s'instal·la entre les ruïnes del Castell de Súria.
  • 1976 - Es publica un llibret de contes inèdits en prosa: 'Retrats viscuts'.
  • 1991 - Es mostra una nova exposició: 'Salvador Perarnau i els infants', que s'emplaça també al Castell, ja restaurat.
  • 1992 - S'estrena l'obra de teatre infantil 'Planteja-t'ho' de Jaume Esquius i Miquel, que presenta la vessant pedagògica de la poesia de Perarnau als nens i nenes. És en el curs dels Jocs Florals del col·legi Sagrat Cor de Jesús de Súria, que es dediquen al poeta, igual que es farà el 2007.
  • 1995 - Celebració del centenari del naixement del poeta. L'Ajuntament de Súria reedita 'El Senyor Pèsol i altres plantes. Cuques de llum'. S'estrena el muntatge teatral 'Salvador Perarnau, el poeta del clavell al trau' de Jaume Esquius al Casal Califòrnia. Es fan cursets, xerrades, actes i exposicions. Es dóna nom i s'emplaça un bust de l'escultor Xavier Llobet i un mosaic de la ceramista Maria Julbe a l'espai urbà de l'entorn de la Casa de la Vila. L'Ajuntament el proclama fill predilecte de Súria.
  • 1997 - Publicació del llibre de contes infantils 'Infants, flors i bestioles' per iniciativa particular.
  • 2006 - La Generalitat de Catalunya reedita 'Ales humanes' i 'El Senyor Pèsol i altres plantes', dins de '7 llibres infantils editats pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1937-1938)'.
  • 2007 - Al Teatre del Foment Cultural es representa de nou 'Planteja-t'ho'.
  • 2011 - En representació de la família, el renebot del poeta, Josep Perarnau Vilajosana, fa donació a la vila del fons documental de Perarnau, que l'Ajuntament incorpora a l'Arxiu Municipal i classifica el 2015.
  • 2013 - S'estrena el recital nadalenc 'Perarnau a Coaner', a l'església romànica de Sant Julià, promogut per Amics de Coaner. Es reposarà també el 2014.
  • 2014 - La revista del Mig Cardener 'El Salí' inicia la secció mensual 'La finestra', amb l'objectiu de recuperar i divulgar textos desconeguts del poeta. L'entitat Amics de Coaner edita el llibret de textos nadalencs titulat 'Nadal Universal'.
  • 2015 - La revista del Mig Cardener 'El Salí' publica una cronologia biogràfica i pòstuma del poeta surienc, amb motiu del 120è aniversari del seu naixement.
  • 2020 - Inici dels actes commemoratius del 125è aniversari del naixement i del 50è aniversari de la mort del poeta surienc. L'obertura d'aquesta commemoració té lloc al davant de la seva casa natal, amb la participació de familiars i representants institucionals. També s'hi presenta l’espectacle ‘Polsim d’or’ de la companyia Crea Moviment, que el mes d'octubre va ser estrenat al Festival Barcelona Poesia amb direcció i dramatúrgia de Marc Rosich, interpretació de Cristina Martí i Toni Viñals, cançons de Toni Viñals i arranjaments musicals de Marc García-Rami. El web de l'Ajuntament de Súria incorpora un apartat específic sobre la vida i l'obra de Salvador Perarnau, amb centenars d'enllaços i documents digitalitzats.
  • 2021 - Commemoració del 50è aniversari de la mort del poeta surienc, en actes celebrats a la Casa de la Vila i al Cementiri Municipal. La figura de Salvador Perarnau protagonitza el programa d'activitats de la diada de Sant Jordi, amb la participació de centres d'ensenyament i entitats. Dins d'aquesta commemoració, és inaugurat un mural basat en poemes dels llibres 'Cuques de llum' i 'El senyor Pèsol i altres plantes' a la plaça de Salvador Perarnau. El mural és original de l’il·lustrador i dissenyador gràfic surienc Pau Juárez i León. Presentació a Súria del recital musical i poètic 'Amb un clavell al cor' del músic surienc Lluís Cuadrench i de l'actriu surienca Gemma Reguant, basat en poemes i altres escrits de Salvador Perarnau, com a cloenda del programa d'activitats de Sant Jordi. L'espectacle arriba a Súria després de representar-se a Terrassa. El destacat poeta i rapsode barceloní Josep Pedrals ofereix el recital 'La carn, tranquil·la; l'esperit, no tant', basat en poemes de Salvador Perarnau, al Parc Municipal Macary i Viader.

 

Fonts: elaboració pròpia, article 'Es compleixen 120 anys del naixement de Salvador Perarnau' de Josep Peramiquel Cols, publicat a la revista 'El Salí' (Súria) el desembre de 2015, i documentació conservada en el Centre Documental de la Memòria Històrica (Salamanca).

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 17-03-2022 12:48