Poble Vell de Súria

El Poble Vell, situat dalt d’un turó, al marge esquerre del riu Cardener, és un nucli de població antic, els orígens del qual daten de finals del segle X. Malgrat això, unes restes iberes conservades a l’interior de l’Església del Roser mostren que la presència humana és sens dubte molt anterior.

El conjunt de cases, carrers, arcs, porxos i muralles conserva encara avui dia l’aspecte d’una petita vila medieval. Inicialment, el castell, edifici més antic del poble, era una torre de guàrdia i de vigilància on també es realitzaven actes d’homenatge. Progressivament va anar adquirint la condició d’assentament humà i es va anar engrandint al voltant del castell.

Però és a partir del segle XVII que pren importància com a conjunt en convertir-se els habitants en propietaris (un cop abolits els drets senyorials), moment en què es van millorar els habitatges i en la majoria s’hi va posar una llinda amb la data de la restauració.

L’estructura urbana conservada s’assenta damunt l’emplaçament medieval i els carrers, de traçat irregular, envolten la plaça, centre durant anys de la vida del poble. Per sobre del conjunt, i edificats a un nivell superior, a un costat del nucli de poblament, destaquen els dos centres de poder més antics: el religiós (l’Església) i el polític (el Castell, avui convertit en centre d’interpretació).

Els carrers són estrets, freqüentment coberts de porxos i tortuosos per la presència de nombroses cantonades. Carrers no gaire costeruts, de terra empedrat amb lloses grosses a banda i banda, i al centre pedres petites i cantelludes que facilitaven l’avenç dels animals de tir. Carrers limitats per cases de dues plantes en la seva majoria. Edificis amb les dependències indispensables de la casa rural.

Gairebé totes les cases conserven la cisterna, on recollien l’aigua de la pluja per a l’ús domèstic. Les façanes són austeres, amb poques obertures, i la majoria de les portes eren amples per a permetre el pas de carros i bestiar. Segons el període de construcció o els recursos dels residents, tenen una llinda de fusta o un arc de pedra.

A partir de la segona meitat del segle XIX, el Poble Vell deixa de ser el centre de la vida local a causa de l’expansió urbana a l’entorn del riu Cardener i la carretera entre Manresa i Solsona.   

En les darreres dècades del segle XX es va iniciar un procés de restauració, impulsat per les institucions públiques, que ha millorat considerablement la fesomia del nucli antic surienc.

També s’hi han portat a terme diferents iniciatives de dinamització social i cultural, la més destacada de les quals és la Fira Medieval d’Oficis. El Poble Vell acull l’Oficina de Turisme de Súria i la sala d’exposicions Cal Balaguer del Porxo.

La Generalitat va incloure el Poble Vell dins del catàleg del Patrimoni Artístic Monumental de Catalunya. El Poble Vell també acull l’Oficina de Turisme de Súria i la sala d’exposicions Cal Balaguer del Porxo.

L’ACCÉS AL POBLE VELL

  • En cotxe. S’hi pot anar per la carretera de Sant Salvador, a la qual s’hi arriba des del carrer de Sant Antoni Maria Claret (carrer de l’Església Parroquial) o des de la plaça de Josep Anselm Clavé, a la travessia principal de la vila. Un altre accés és per la carretera de Castelladral, a través d’un trencall a l’esquerra que es troba a uns centenars de metres després de deixar el casc urbà de Súria.
  • A peu. S’hi pot accedir des de la travessia central de la vila, al costat de la plaça de Josep Anselm Clavé.
Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 28-07-2020 16:24