FAMILIARS, AMICS I CONEGUTS
DOCUMENTS FAMILIARS
- Any 1922. 'Oda a Súria' de Ramon Perarnau i Canal. Exemplar amb dedicatòria, imprès a la Impremta de Jeroni Portavella (Vic). Ramon Perarnau i Canal (Berga, 1875-Vic, 1960) va ser germà de Salvador Perarnau. Fou el primogènit del matrimoni format per Ramon Perarnau i Solanas, i Josepa Canal Sucarrats, que van tenir onze fills, dels quals Salvador Perarnau era el més petit. Ramon Perarnau i Canal va ser capellà i va exercir a Espinelves, Castellet, Igualada i Vic. En l'època de la publicació de l''Oda a Súria' era prevere de l'Oratori de Sant Felip Neri (Vic). L''Oda a Súria', escrita amb ortografia prefabriana, té interès literari i històric per la descripció que fa de Súria en els primers anys d'activitat de la mineria de potassa: Enllaç
- Any 1925. 'D'enhorabona'. Poema de Ramon Perarnau i Canal (Berga, 1875-Vic, 1960), germà de Salvador Perarnau i primogènit del matrimoni format per Ramon Perarnau i Solanas, i Josepa Canal Sucarrats. Aquesta obra està dedicada a celebrar les Noces d'Or del matrimoni, que s'havia casat a Berga el 17 de gener de 1875. En total van tenir onze fills, dels quals Salvador Perarnau era el més petit. El poema va ser publicat al Full Parroquial de Berga el 21 de gener de 1925. Aquest document es conserva a l'Arxiu Comarcal del Berguedà, que n'ha autoritzat la reproducció en aquest web: Enllaç
- Any 1960. '¡Barrio de San Sebastián!'. Article del setmanari 'Suria' sobre la inauguració del Grup Sant Sebastià, origen de l'actual barri de Salipota. La informació fa referència al nomenclàtor dels nous carrers, un dels quals va rebre el nom de 'Calle del Hermano Perarnau' com a homenatge a Andreu Perarnau i Canal, mort uns anys abans. Andreu Perarnau i Canal (Súria, 1881-Malabo, Guinea Equatorial, 1954) va ser germà de Salvador Perarnau i quart fill del matrimoni format per Ramon Perarnau i Solanas, i Josepa Canal Sucarrats, que van tenir un total d'onze fills, dels quals Salvador Perarnau era el més petit. Andreu Perarnau i Canal va ser capellà i durant bona part de la seva vida va ser missioner a Guinea Equatorial, on va morir després d'una intensa activitat religiosa i social: Enllaç
PRÒLEGS I ESCRITS D'ALTRES AUTORS
- Any 1915 - 'Visita' d'Antoni Busquets i Punset. Publicat a la revista 'El Pirineu Català' (Ripoll): Enllaç
- Any 1918 - Pròleg de Fidel S. Riu Dalmau al llibre 'Cants a la vida'. Fidel Riu i Dalmau (Sallent, 1898 - Sant Llorenç de Morunys (1981) va ser escriptor i dinamitzador cultural, impulsor de les revistes culturals manresanes 'Cenacle' i 'Civtat': Enllaç
- Any 1929 - Pròleg d'Agustí Esclasans al llibre 'La rel'. Agustí Esclasans i Folch (Barcelona, 1895 - Barcelona, 1967) va ser escriptor, periodista, crític i poeta, adscrit al noucentisme: Enllaç
- Any 1929 - Colofó de Josep Maria López-Picó al llibre 'La rel'. Josep Maria López-Picó (Barcelona, 1886 - Barcelona, 1959) va ser un dels poetes i dinamitzadors culturals més destacats del noucentisme: Enllaç
- Any 1973 - Pròleg de Josep Colet al llibre 'Oracions': Enllaç
CARTES
- Any 1918 - Carta de Marià Manent a Fidel Riu (15 de juny). Publicada dins de l'article 'Epistolari de Josep Maria López Picó i Marià Manent amb Fidel S. Riu i Dalmau', de M. Carmen Riu de Martín (any 2007). Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898 - Barcelona, 1988) va ser un destacat escriptor, traductor i crític literari, guanyador del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1985). Fidel Riu i Dalmau (Sallent, 1898 - Sant Llorenç de Morunys (1981) va ser escriptor i dinamitzador cultural, impulsor de les revistes culturals manresanes 'Cenacle' i 'Civtat'. En aquesta carta es fa referència als Jocs Florals de Súria de 1918, en els quals Salvador Perarnau va actuar com a secretari: Enllaç
- Any 1918 - Carta de Marià Manent a Fidel Riu (4 de juliol). Publicada dins de l'article 'Epistolari de Josep Maria López Picó i Marià Manent amb Fidel S. Riu i Dalmau', de M. Carmen Riu de Martín (any 2007). Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898 - Barcelona, 1988) va ser un destacat escriptor, traductor i crític literari, guanyador del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1985). Fidel Riu i Dalmau (Sallent, 1898 - Sant Llorenç de Morunys (1981) va ser escriptor i dinamitzador cultural, impulsor de les revistes culturals manresanes 'Cenacle' i 'Civtat'. En aquesta carta es fa referència als Jocs Florals de Súria de 1918, en els quals Salvador Perarnau va actuar com a secretari: Enllaç
- Anys 1938 i 1966 - Documents del fons personal de Rafael Tasis. Web de la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 - París, 1966) va ser escriptor, polític i dinamitzador cultural: Enllaç
- Any 1966 - Carta de Marcel·lí Antich a Rafael Tasis. Web de la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Marcel·lí Antich i Camprubí (Gironella, 1895 - Costa Rica, 1968) va ser pedagog i editor. Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 - París, 1966) va ser escriptor, polític i dinamitzador cultural: Enllaç
DIETARIS I MEMÒRIES
- Any 1980 - Fragments de les memòries de Conxita Ventosa. Publicats a la xarxa social Twitter pels seus familiars. Conxita Ventosa i Pinilla (Vilanova i la Geltrú, 1914- Vilanova i la Geltrú, 2007), va ser funcionària de la Generalitat durant la dècada de 1930 i va escriure llibres de memòries sobre les seves experiències de la guerra civil i l'exili: Enllaç