PROSES EPIGRAMÀTIQUES (A L’EXCELS ÀNGEL GUIMERÀ)
TERRA BAIXA
L’esquerpa serralada és trista; el vent s’esmuny somicant; els llacs són ulls humits que ploren, les pinedes són escabellades de dolor; la mar rondina llagrimosa; les gents senten una angúnia coll avall i en un racó de muntanya hi ha el pobre Manelic que plora. Ha perdut l’ànima: La Marta! La Marta!
MOSSÈN JANOT
Pobra Rosó, ja no et caldrà portar més roses a la Verge del Roser. T’estimava tant Mossèn Janot que ha donat la vida pel teu amor ingenu. És ell, és ell que s’enfila amunt per la paret llisa deixant-hi sang de l’ànima. És Mossèn Janot; és En Guimerà que s’enfilà amb força incontenible fins a la finestra per a dedicar un ram de flors ingènues a Catalunya. Ploreu, Rosó; ploreu, Catalunya: Ha mort Mossèn Janot; ha mort En Guimerà.
L’ÀNIMA ÉS MEVA
Escolteu què diu Catalunya davant la mort del poeta cabdal: “Ell m’endevinà l’ànima: la digué bellament amb fortitud heroica; m’escorcollà fins el més recòndit dels secrets; ell era joc, jo era encarnada en ell; ha mort el cos, però l’ànima és meva”.
MAR I CEL
Encara et tenen presa i et porten a moreria. La teva ànima és filla meitat de Crist i meitat de Mahoma. Mig hebraica i mig cristiana tens un raconet de cor per a tots i estimes i odies els uns i els altres; et rebel·les contra la bergaçada del Said i impugnes als cristians perquè tenen “el punyal i la creu tot d’una peça”.
La nau segueix mar enllà; mar de fons i de lluita sota d’un cel ben blau. La nau ha perdut l’arbre mestre; però damunt seu, entre mar i cel, brilla una estrella.
MESTRE OLAGUER
Mestre Olaguer, forgeu el carro de la glòria; quatre cavalls alats l’han de portar en la carrera. Però deixeu els cercles de foc i féu que el trabuc espetegui. Poseu-hi rosaris i oracions a dins encesos amb foc de llàgrimes; llàgrimes d’amor i d’odi; trossos d’ànima nostra. Després, el carro de la glòria que se’n vagi pel món aixecant heroiques polsegueres i la gran majestat de l’excels Guimerà sigui un alè de llibertat pels pobles. Mestre Olaguer, forgeu el carro de la glòria!
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 24 de juliol de 1924.