LLOR IMMERCIBLE
Jo colliria una branca de llor per a cenyir la testa del joveníssim pintor Josep Pujol. Jo colliria una branca de flor si ell no portés tot un llor florit a dins.
Josep Pujol és una veritable meravella. El seu pinzell és miraculós. Domina les colors amb una gràcia corprenedora. Jo crec que és el millor dels paisatgistes joves de Catalunya. En el seu paisatge hi flameja la passió i l’ànima càndida i fervorosa de Josep Pujol. Damunt les seves teles hi plasma les més fondes sensacions de vida i colorit. No li escapen els detalls i sap seleccionar-los. Josep Pujol és un pintor selecte perquè és selecte el seu esperit.
I encara la meravella més gran de la seva pintura és la seva originalitat. No una originalitat excèntrica i idiotitzant, com la majoria de les originalitats dels artistes d’avui, sinó una franca originalitat. Té la facilitat difícil, que és la millor de les facilitats. Dintre la seva espontaneïtat, hi ha la viva tortura de la gestació. Hi ha el sofriment del part cobert amb la joia serena del naixement.
Josep Pujol, després del triomf assolit a Madrid, en l’exposició d’art català, acaba d’aparèixer amb una nova exposició a les “Galerías Dalmau”. Ens ha portat quinze meravelles olotines, resoltes amb una gràcia i amb un encís que ens ha deixat bocabadats. Un vent de traça forçuda fa blincar la flama emocionant i apassionada del paisatge de Josep Pujol. Sap trobar el punt dolç de les coses i fita l’ull a l’essència de l’art on tants pocs saben mirar-hi.
Josep Pujol és de la celebèrrima escola olotina. S’ha format entre Iu Pascual, Vaireda i Mallol, però sap deseixir-se desinvoltament de tots. No té res de Mallol, de Vaireda ni de Pascual. Josep Pujol és ell mateix amb aquella graciosa originalitat de l’artista veritable. En els seus vint anys no promet, sinó que ja dóna, i amb el fruit saborosíssim d’enguany no hi ha cap prometença, sinó la regularitat de noves anyades superbes.
Aquest fruit de sol i or que us ha caigut de les mans, amic Pujol, ja és tota una glòria, ja és tota una obra que heu fet conscient.
Jo us coronaria de llor amb tota l’ànima, si no fos que tot vós ja sou llor immercible.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 5 de març de 1926.