LA POBLA DE LILLET
Vull dir la teva superba beutat, vila humil entre muntanyes acariciades a ran de cel per un escabellament suau de boires.
Tens una infinitat de turonells que et guarden no sé per què. Tan sols sé que tens un posat rialler de dona emmaridada que amb la dolcesa dels ulls diu la seva satisfacció, i com que ets tan vella de seure en la vall replena de meravelles, he pensat, per un moment, que els turonells que et volten són els fadrins de la teva joventut que han restat encantats al teu entorn de veure’t tan humil en la teva beutat superba.
Segurament recorden algun teu gest de gràcia de quan et festejaven, car algun d’ells apar que es faci enllà tot ajupint-se avergonyit i fent-te reverències. Apar que tu te’n rius car bé són rialles clares de la teva joventut aquests murmulls del Llobregat que tresca i et diu, de baix en baix, el seu desig de fer-se gran, perquè l’imitis.
A l’hivern, diu que sempre portes la cabellera blanca i muntes cap al cel una graciosa pregària d’immensos fumerols. Llavors deus sentir-te trista i vella, i cada ram de fum deu ésser una inquietud i un violent desig de retrobar-te jove.
He vist el sol d’agost com et besava apassionat i retorcia ardentment els teus boscatges verges. Entre el bes del sol i el retorciment dels boscatges, s’ha escapat el riure sonor de les fonts.
El vent et besa i fuig content de la besada. T’ha vist distreta i t’ha fet un petó. Tu somniaves quieta vora la llar encesa i, en sentir la carícia atrevida del vent, li contestes amb un estiragarçament de fum que apar una ganyota d’enfadada.
Cap al tard, la boirada s’ajup damunt de tes espatlles com el vel sagrat de la son besllumal d’estels que lluen com deliciosos somnis de tes glòries futures. Els turonells et cobricelen i et diuen “Bona nit!”. Tu t’arrupeixes bellament mirant la nit florida de misteris. Com t’escauria un enfilall d’estrelles com gallarets rogencs damunt del pit! Serien flors de sang, aquestes gotes de cel que nit endins admires.
La lluna, com ull immens de l’infinit, avui fa un cercle com una immensa corona d’un sant.
Cau un estel ni endins com una il·lusió perduda. Però el cercle de la lluna és una magna diadema reial damunt la teva testa.
Els turonells encar et saben juganera i t’han comprat un carrilet perquè t’entretinguis joiosa en la teva ignocentesa i, encar que vella i assenyada com ets, com que tens el cor jove, cada joc de cada jorn et serà un nou assaig per a fer-te gran i forta.
Publicat al diari ‘El Pla de Bages’ (Manresa) el 28 d’agost de 1922.