VIATGE EN MOTO
De cara al vent i enllà!... Adéu, Olot!
Seré, un moment, com un llampec per la muntanya.
La carretera va enfilant-se tant com pot.
Salut, pla de Vianya!
Camps llaurats, pollancredes extasiades
fent processó a la vora del torrent,
i al davant les muntanyes nevades
sota la glòria daurada del ponent.
Collada de Santigosa
que duus corbatins de neu,
testa bruna i melangiosa
i amb un etern silenci sobre teu.
Ratlla divina de serenitat,
muntanyes altes i blanques
que em teniu el cor robat.
La moto em fa un sotrac sota les anques
i em sembla que cavalco sobre l’eternitat.
Ara sóc una imatge del Temps i em plau
atravessar la vall i la muntanya aspriva.
Sant Joan: Comte l’Arnau!,
i Ripoll: L’abat Oliva!
Llegenda feréstega?... Història vivent?...
La moto passa corrent
per entre les fondalades
i les muntanyes nevades
van desapareixent.
Amic Prunés: En una horeta justa
hem vist davant dels ulls atravessar
tota la glòria vetusta
del Reialme català.
El Ter amb sa veu dolça ens acarona
i ens conta mil llegendes de claror,
i fent mil giragonses se’n va cap a Girona.
Per a parlar-li em quedo a Torelló.
Però encara veig el coll de Santigosa
que duu corbatí de neu
i una plana d’història gloriosa
estesa davant seu.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 16 de novembre de 1928.