TRES SONETS A UNA PESCADORA
I
Pescadora que porteu
l’aire fi de matinada
i tremola en vostra veu
la sonoritat d’onada.
Sou tan bella i no ho sabeu
que porteu en la mirada
tot el mar, i us hi assembleu
car teniu ritmes d’onada.
Els vostres rulls esbullats
per neguits i tempestats
us fan més bella i més forta.
De tant contemplar el mar blau
sentiu l’amor com la nau
que un aire dolç se l’emporta.
II
Pescadora que veniu
ran les ones cada dia,
car sabeu que el mar us diu
ço que hom dir no sabria.
I descalça us atreviu
amb les ones cada dia
i el mar canta i salta i riu
embogit de l’alegria.
En els vostres ulls divins
hi ha clarors de mar endins
i una vela desplegada
que té un vol dolç i suau
car els somnis són la nau
del mar dolç de la mirada.
III
Pescadora que heu lluitat
amb les fortes garbinades,
oh quin gust de tempestat
que doneu en les besades!
Què coses m’heu ensenyat
de calma i de tempestat.
I quin gust de cel serè
i de calma beneïda:
a la mar heu posat fre
i heu après d’anar a la vida.
Cada braç és com un rem
sens deixar en l’aire cap marca
i endavant el cos portem
com si fos la nostra barca.
Publicat al llibre ‘Ritmes sentimentals’ (1925).