TORELLÓ
La vila jeu del Ter en la ribera
i cada nit s’adorm amb sa cançó
mentre la Verge de Rocaprevera,
com qui vigila, encén el llantió.
Quan se desperta, a la claror primera,
juguen la llum, en verd i la remor
i els fumerols de la vila feinera
s’enlairen com encens d’oració.
El torn de fusta, el de banya, el torn
que cisella les coses cada jorn
i les poleix d’una finor encisera
tenen el dolç encís i la frescor
d’aquest tan bell i tan “meu” Torelló
que, amb els llavis del Ter, besa Rocaprevera.
Poema escrit l’any 1956. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).