VIGILA, ESPERIT REBEL
Vigila, esperit rebel,
que la son no et venci!
Guaita tremolar l’estel
en el silenci.
Desperta’t com el vent
i esquinça les nuvolades
que caminen mansament,
intencionades.
Salta per damunt de tot
amb ferotgia
que la sang et faci un bot
de rebel·lia!
Mira que l’esperit vell
ja és a la porta
i afina el poble mesell
i se l’emporta.
Burxa fort endins del cos
de nit i dia
i posa’ns al moll de l’os
la rebel·lia.
Els rebels s’han adormit
amb cants d’aloses,
s’han deixat amollir el pit
d’aigua de roses.
I l’enemic temptador
furga i treballa
en el cor de la foscor.
Treballa i calla.
Vigila, esperit rebel,
alerta, alerta!
Vénen llàgrimes de fel
i foscor incerta.
Si has equivocat el pas,
torna endarrera
i alça ferms el pit i el braç
i la senyera.
Vigila, esperit rebel,
que la son no et venci!
Guaita tremolar l’estel
en el silenci.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 30 de setembre de 1933.