SONET A L’OBLIT
Ara que el flam ja és mort i la teia abrusada
d’aquell amor d’ahir ja s’ha fos en la nit
i no en tinc ni el record d’una sola besada
ni una petita espurna ni una ombra de neguit.
Ara que ja he aixecat la nova flamarada
que espeternega al vent i crema amb nou delit
i a la cançó d’ahir li he canviat la tonada
i ja mai més dirà allò que havia dit.
Ara que sento el vent que s’endú les boirades
i un vol de fulles seques giravoltant irades
com ombres vagaroses d’un passat fred i mort.
Aixeco ben enlaire la nova flama encesa,
la teia ardent d’amor damunt ma jovenesa
il·luminant l’avui i cremant el record.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 28 de novembre de 1924.