NOUS AIRES
Damunt del món s’estén un aire nou
que, cada jorn que passa,
trenca una nova anella d’aquell jou
vell i caduc que ha durat prou i massa.
I l’aire nou empeny la humanitat
vers l’alba clara d’uns pocs dies
i ens deixa el cor abrandat
d’enceses rebel·lies.
Ens omple el pit del so d’una cançó
que ens enardeix els passos
i ens fa avançar de cara a la claror
amb el front alt i enlaire els braços.
Diu la cançó: “Les palmes de les mans
esdevindran, si cal, flames de guerra
fins que siguin germans
tots els pobles i els homes de la terra”.
Aixecarem el cor i l’esperit
i posarem a dins la santa dèria
de capgirar aquest món podrit
que du penjats vint segles de misèria.
La humanitat porta damunt l’espatlla
una creu d’ignomínia i de dolor
i els homes nous hem albirat la ratlla
d’una llum nova enllà de l’horitzó
i anem de cara als cims assolellats
i no ens deturarà ningú la passa;
els aires nous són abrandats
d’un foc roent que tot el món traspassa.
Els que han vestit la humanitat de dol
que s’abscondeixin dintre llur caverna;
el món va retrobant camins de sol
per a fer a plena llum la seva ruta eterna.
No volem veure més estols de corbs
picant els ulls humils de la innocència;
donarem llum als orbs
trencant la creu que amaga la inclemència.
Els aires nous renovaran la ment
vilment entenebrida
per la fe que ha enfosquit el pensament
amb la tenebra vil de la mentida.
I anirem tots de cara a la claror...
Oh sol!... Oh sol!... Esquinça l’hemisferi!
Que els aires nous netegin l’horitzó,
car l’home viu perdut en el misteri
i ens cal alliberar la humanitat
de la foscor que troba a banda i banda.
Que entrin els aires nous de bat a bat
i el món florirà roses en garlanda!
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 16 de juliol de 1932.