MIREU ELS ROSTRES DELS INFANTS QUE ARRIBEN...
Mireu els rostres dels infants que arriben
de llunyes terres on la mort regava
l’abraç del pare caigut en la lluita
i el de la mare sota la metralla;
mireu els rostres dels infants que arriben
amb l’esguard ple d’horrors i de misèria.
Porten els ulls oberts per la paüra
i el cor ferit per glavis de tragèdia
i els puny el front l’interrogant terrible:
“On és el pare? On és la mare nostra?”.
I el tros de cel d’aquelles terres llunys
on els estels dormien entre boires
i el sol solet que els escalfava l’ànima
i els entendria la mirada dolça...
Tot ho han perdut i amb els ulls fixos capten
un poc d’amor i de consol. Mireu-los!
Mireu els rostres dels infants que arriben
muts pel silenci de la por que els glaça
i alcen el puny per a cridar venjança
contra el traïdor que un dia a tall de lladre
facinerós els ensorrava el sostre
i els prenia la llar i la dolcesa
de l’amor maternal ple de carícies.
Mireu els rostres dels infants que arriben
i la pietat us glaçarà les venes.
Infants amics, vosaltres no sabíeu
que al món hi ha homes amb un cor de fera
que tenen per plaer desbocar fúries
per saciar l’instint de miserables.
Sota el cel blau miràveu, a vegades,
volar els ocells cantant, d’un lloc a l’altre
i fins sentíeu una dolça enveja
perquè com ells volíeu tenir ales.
L’home ha inventat un ocellot sinistre,
d’un ronc que esglaia, i en les seves ales,
porta la mort que arreu, arreu escampa.
Com mirareu volar els ocells des d’ara?
Mireu els rostres dels infants que arriben,
mireu-los bé, fins que us cremi l’entranya
de pensar en la tragèdia que pateixen
ells que són innocents com les poncelles
que un mal aire destrossa en esclatar-se.
Mireu-los bé! Els monstres de la guerra
damunt llurs pits han enfonsat les urpes
i els han deixat damunt la terra orfes
sense l’empar dels qui els donaven vida.
Però en el món hi ha una terra amable,
acollidora, franca, bondadosa,
que té un nom clar, que diu totes les coses
i entela els ulls en dir-lo: Catalunya!
La Catalunya Màrtir i feinera,
oberta al món i a tota idea noble,
té mans de sobres per a fer la guerra
i encara abraça els desvalguts que arriben.
Veniu, infants! Des d’ara una altra mare
us omplirà els bells rostres de carícies
i us cosirà el vestit de l’alegria
i us ensenyarà el joc de mans manetes
i us vetllarà el son damunt la falda
i us posarà un llaç blau damunt les trenes.
El món s’adonarà que Catalunya
vetlla les vides dels infants d’Espanya
i el món ajudarà la nostra tasca
perquè en el món encara hi vibra l’ànima.
Mireu els rostres dels infants que arriben.
Les cares demacrades de misèria.
Germans del món! Per als infants que ploren,
un poc d’ajut! Quin home, si és bon home,
no voldrà el goig d’eixugar aquestes llàgrimes
d’aquestes innocents criatures?
Mireu els rostres dels infants que arriben!
Publicat a la revista ‘Amic’ (Barcelona) el juliol de 1938.