LA BOIRA CENYEIX ELS PINS...
La boira cenyeix els pins
manyaga i acaricianta
i s’escorre bosc endins
tan quietament que espanta.
Els pins senten la humitat
d’uns llavis que els afalaga
i ella la gran nuditat
dels pins va palpant manyaga.
Salta el vent com foll desig,
sensualitat lleugera,
els pins l’esquincen pel mig
bellugant llur cabellera.
La boira folla del vent
esparverada galopa,
els pins senten greu turment
i tomben la seva copa.
Oh la boira sensual
amb posat de temorega!
Enyorant ton pas fatal,
el bosc remorós gemega.
Per entre els pins he passat
pensatiu al teu darrera
i de cada pi he copsat
una llàgrima sincera
que sa verda cabellera
freturosa, torturada
i enyoranta l’ha plorat
per tu, oh boira exasperada,
que li has dat una besada
i has passat.
Publicat a la revista ‘Cenacle’ (Manresa) el novembre de 1917.