EL MEU CANT
Per a portar el cant als llavis,
sols escolto el cor i el seny,
i afino bé els cinc glavis
dels cinc sentits que l’empeny.
Mossego les fruites verdes
per a copsar-ne l’aspror,
i sé patir les esquerdes
del ganivet del dolor.
La paraula devé xopa
de la rojor de la sang,
i, llavors, el cant galopa
i té el salt d’un cavall blanc.
I travesso les collades,
les afraus i els torrentals,
i les boires encrestades
que s’ajeuen pels cimals.
Si m’hi fan l’orella sorda,
ric per sota de la pell;
si la humanitat és borda,
que la tornin al bordell.
Jo passaré ran de terra
i diré el meu neguit
arrencant pellancs de serra
i estimbant-los dins mon crit.
Arrencaré les pinedes
per fer teia pel meu cant
i fondré aquestes neus fredes
que l’esperit van devorant.
Seguiré les carreteres
quan me plagui de seguir
i devoraré dreceres
quan vulgui escurçar el camí.
Seré humil, però amb embranzida;
rebel com un temporal
i diré tota la vida,
estimant el Bé i el Mal.
Si m’hi fan l’orella sorda,
riuré per sota la pell.
Si la humanitat és borda,
que la tornin al bordell.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 24 de maig de 1929.