A UN JOVE
Esclata a riure, a riure, a riure!
Amb la rialla fes tremolar l’espai!
Pels miserables cent anys que pots viure
no val la pena d’enfadar-te mai.
Salta content i esfulla les flors tendres;
cansa la carn en l’amorós festí!
Demà el teu cos serà un pilot de cendres...
Que no te n’hagis mai de penedir.
Frueix, frueix! No creguis les veus falses
que et parlin d’una folla austeritat.
Què hi vol dir que la felicitat que encalces
la trobis en l’essència del pecat?
Ama el pecat si el pecat te la dóna.
No facis cas de preceptes morals.
El riure i el fruir són la millor corona
que puguin dur els mortals.
A riure, a riure! Una sola rialla
val més que l’univers sencer.
La Mort s’acosta tot brandant la dalla.
Qui sap, qui sap si cauràs el primer?
Riu i frueix a cor ple, tant com puguis,
sense pensar en el demà insegur.
Després del goig que d’aquest món t’enduguis
no hi ha res més en aquest món per tu.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 14 de gener de 1933.