A RIURE!
Al meu amic Lluís Mas
Amic, que dus el cor esgarrinxat
per aquesta vida
que és una mentida
i és la realitat
que és la gran veritat
Et dedico aquests versos perquè sí,
obeint la llei magna del Destí
que també és perquè sí
com tota cosa.
Riu-te del món
i de l’espina i de la rosa
i de les coses que són i que no són,
car tot és i no és en aquest món.
Damunt les penes grans
esclata a riure,
que és propi dels humans
que saben viure.
L’home superb
davant d’una rialla
és vençut i calla
perquè té molta més força que el verb
la rialla.
Amic, a riure! A riure!
Que és propi d’un esperit
fort i lliure
que sap vèncer el neguit
i copsa la gràcia de l’oblit
per la gràcia del riure.
No hi ha cap cosa del món
que valgui ço que val una rialla
i la vida es compon
d’una rialla i una ploralla;
d’una mentida i una veritat;
de vida i mort;
de l’home esclau i el lliure;
de virtut i pecat;
de desgràcia i de sort...
Amic, sospesa i quan hagis sospesat
esclata a riure
que el riure és el millor del viure.
Riuen les flors i els estels
i riu el nin i l’home savi;
riu el despreocupat i el que sofreix anhels.
Però el que sap riure davant de l’agravi
és l’home més gran i més savi
de terra i cels.
Que una dona t’ha estimat
i ja no t’estima ara,
riu fort, sense pietat,
i si pot ésser, a la cara.
Desprecia-la del tot;
riu i avant! Que això és el viure.
Si arribes al cap del brot
fes com la flor que hi sap riure.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 5 de setembre de 1924.