A NOSTRA DONA CANDELERA
Nostra Dona Candelera
guaita amb gran beatitud,
i amb la cara riallera
de l’Infant que li ha crescut.
-“Germinavit radix Jesse…”-
diu el clergue amb veu trement
i cada candela encesa
té un flamant estremiment.
Si l’Infant riu una mica,
cada llum fa més claror;
cada cosa es veu més xica
sent petit Nostre Senyor.
L’aiguamoll de les cingleres
s’ha quedat embadalit
i degota candeleres
amb el cor acondormit.
Cada branca gelebrina
sembla que hagi ponzellat
i sent la força divina
que l’esclatarà aviat.
És més clara tota via,
més contents els vianants;
fins apar més clar aquest dia
duent llum totes les mans.
Els infants juguen i encreuen
les candeles que els han dat
i en cada color hi preveuen
la sort en l’Eternitat.
L’Infant Jesús jugaria
també amb ells eixerivit,
però el du al braç la Mare pia
perquè el veu massa petit.
Somniant que creix i avença
ha rigut un ametller
com sagrada prometença
dins la gebra del Febrer.
I Madona Candelera
guaita amb gran beatitud
i amb la cara riallera
de l’Infant que li ha crescut.
Publicat al diari ‘El Pla de Bages’ (Manresa) l’1 de febrer de 1922.