AMNISTIA!!!
Que com un vent s’escampi arreu el clam
i encengui flams de voluntat ardida;
que faci trontollar els homes del camp
i dugui arreu un nou alè de vida.
Que aixequi els ànims de les grans ciutats,
de cada poble i de cada vila:
Hi ha mils i mils germans empresonats
per defensar una vida més tranquil·la.
Hi ha homes que pateixen durament
perquè s’alçaren contra uns miserables
que s’amaguen contínuament
darrera de la creu com uns diables.
Hi ha germans que ploren oprimits
sota un jou que els ofega amb vesania
perquè volien esquinçar les nits
i aixecar la bandera d’un nou dia.
Hi ha germans que senten la inquietud
d’abraçar els fills, els pares i l’esposa,
que tot ho han donat i ho han perdut
per defensar una vida més formosa.
I cal trencar el grilló que els oprimeix
darrera de la reixa fratricida.
Amb el teu vot pots treure el que pateix
perquè un jorn defensà la teva vida!
Amnistia! Amnistia! Alcem el clam
que s’entengui per totes les contrades.
Germans de les ciutats! Obrers del camp!
Obrim les portes durament barrades
que tanquen defensors de llibertat
caiguts sota les urpes de la tirania.
Que el crit ressoni com un vent alat:
“AMNISTIA! AMNISTIA! AMNISTIA!!!”
Publicat a la revista ‘El Pueblo’ (Tortosa) el 13 de febrer de 1936.