ORACIÓ AL CAMÍ DE L’HORTA
Recordo el camí de l’horta
de quan era un infantó
i dins del record em porta
d’aquell sol la tebior.
Un reguerol a la vora
s’escorria lentament,
i ara canta i ara plora,
i riu al meu pensament.
Camí de l’horta florida
ple d’ocells i papallons,
tu m’has infós a la vida
el ritme de les cançons.
Un capvespre m’adormia
dolçament a vora teu.
Quina calma que hi havia,
ran de nit, a l’entorn meu!
Vaig somniar les estrelles
que queien de l’infinit,
i com poms de flors novelles
se’m posaven sobre el pit.
I veia la nit tan alta,
tan immensa i tan lluent
que el rou que queia a la galta
m’assaonà el pensament.
I em sentia camí i horta,
flors i fruit i reguerol,
branca dreta i branca torta,
vols d’ocell i raig de sol.
Car el somni d’ales blanques
se m’enduia lluny de mi
i em reien totes les branques
florides vora el camí.
Camí de l’horta florida
ple d’ocells i papallons,
emplena la meva vida
d’or i sol i il·lusions.
Fes que el rou sobre la galta
d’aquell vespre dolç d’infant
vincli la branca més alta
plena de dolçors de cant.
I quan traspassi la porta
del misteriós destí,
fes que em trobi dintre l’horta
adormit vora el camí.
Publicat al llibre pòstum ‘Oracions’ (1973).