ORACIÓ A LA LLUM
Llum al cor, llum als ulls i al pensament.
Sobre la faç del món totes les coses clares.
Llum de veritat, força omnipotent,
llum que fas donar a llum a les mares.
El silenci es féu en el no-res,
llum del verb, sense inici i fita,
llum d’intel·lecte eternament encès,
llum creadora de clarors, infinita.
Oh, llum! Que ens deixes els sentits curulls
de la bellesa sublim que en tot hi poses.
No existiria el miracle dels ulls
sense la llum, essència de les coses.
El tot fóra orb, perdut en la foscor,
les coses en tenebra eterna, insensibles.
Sense claror no hi hauria color,
totes les coses foren invisibles.
Oh, llum! Que emplenes l’alta immensitat
i davalles al fons de la natura;
llum principi, llum eternitat,
llum ànima de tota criatura.
Jo t’adoro allargant-te les mans
i obrint-te, ben oberts, el pit i els braços,
oh llum, que a l’esperit et tornes cants,
estels lluents guiadors dels meus passos!
Llum Bellesa, Bondat i Veritat,
intel·ligència, joia i perfum;
pecar contra la llum és el més gran pecat,
que jamai no pequem contra la llum!
La raó humana és la clara llanterna
que guia els homes pels millors camins;
que ens vessi l’esperit de llum eterna,
l’eterna llum de fora i la de dins.
Llum al cor, llum als ulls i al pensament,
abismes de claror a l’ànima nostra;
Llum Força, Voluntat i Enteniment,
omple’ns el rostre!, omple’ns sempre el rostre!
Deixa’ns l’ànima i els sentits extasiats,
llum color, línia i volum.
Llum Poesia per als meus cants alats
i il·luminats: dóna’m ales de llum.
Publicat al llibre pòstum ‘Oracions’ (1973).