MARÇ
El març marçot és una esgarrifança
de saba nova que floreix com pot.
No sé perquè li sentim malfiança
al març marçot.
Què li fa que porti alguna calabruixa
i els bufaruts li voltin pel cervell
i amb un plou i fa sol ara ens arruixa
i amb la sang nova ens va tibant la pell?
Què hi fa que sigui rampellut dels vents
i ens tiri als ulls un revolt de polsines
i ens enfarfegui de virolaments
i de llums fines?
Malgrat tothom, el març és molt bonic,
la seva esgarrifança és dolça i flonja
i Sant Josep ens duu el pa de pessic
i els clàssics matons de monja.
El març és una mica tabalot;
mig home i mig canalla,
vol fer el seriós i no pot;
se li escapa la rialla.
Rialla de brots florits
i branques rejovenides,
i embriaga els cinc sentits
amb la sang de les florides.
Veieu com la vinya brota?
Insinuació del vi.
El vi omple la bóta
i el novell ja és pel camí.
El març marçot l’ha engendrat;
ara mateix ens l’engendra
i aquest sol esbojarrat
farà brincar la sang tendra.
Març marçot és rialler,
escombra i fa polseguera.
Veu una dama que ve
i el març marçot, bon porter,
ens obre la Primavera.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) l’1 de març de 1929. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).