L’HORTA DE MON PARE
Em sembla encara veure-us a l’hort atrafegat
que aneu regant les plantes que us riuen d’amistat
i jo com us ajudo en girar de trencall
i us aviso que l’aigua ja arriba al capdavall.
Aquelles nits serenes d’estiu ara conec.
Ara sé com la lluna es reflectia al rec
de l’aigua; ara retrobo el ritme dels estels
que en caure deixaven un rec de foc pels cels.
Ara sé de les plantes el rítmic moviment
i com les flors esclaten desesperadament…
Ara conec el riure dels arbres enfruitats
i aquells murmulls de l’aigua confosos i apagats.
Ara sé la cançó que feia dins la nit
amb el clar de la lluna el bosc mig adormit
i el llambregueig de l’aigua trescava lentament
desfent malenconies de pur defalliment.
Oh nits! Oh nits serenes! Llunyania d’estiu!
Oh l’horta de mon pare estesa vora el riu!
Publicat al llibre 'Caps de brot' (1966).