Salvador Perarnau, poeta de Súria

LA PAPALLONA

Vola que vola sempre enjogassada

 a cada flor li fa un petó de llum.

No devé mai cansada

ni de volar ni de perfum.

 

La papallona només vola i juga

sense cap ruta, sense cap destí

i ni es recorda de quan era eruga

i feia onades per a fer camí.

 

Vola que vola i va passant la vida

sense fer res, només sap de jugar,

i ve la nit i veu un llum que crida

i se n’hi va.

 

Dintre la llum la mort ja li espera.

Infant, infant, saps per què hi va a morir?

No siguis papallona volandera

ni t’enganyi la llum d’un fals camí.

 

Publicat al llibre ‘El senyor Pèsol i altres plantes. Cuques de llum' (1995).

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 26-04-2021 16:54