LA MARE CANTORA
Allà dalt de la muntanya
n’hi ha un gros ocellàs,
que amb el bec toca sardanes
i amb la cua el contrapàs.
Allà dalt de la muntanya
tot el bé de Déu hi tinc:
les roses de quatre en quatre
i els clavells de cinc en cinc.
I la mare bressa el fill
damunt son pit
tot cantant
cançons d’amor i de neguit.
Fillet meu, que la son
davalli sobre l’aimia
que el meu cor de mare
en tu somnia.
Sóc la mare cantora
que amb anhel t’acarona
i et teixeix la corona
amb besades d’amor.
Tu ets la joia del meu cor de mare;
més dolçor voldria tenir encara
quan s’acabi la cançó
del llavi dolç i fi
i t’adormis sota el bes diví:
Un bes dolç llarg i fort,
que s’endú el cor.
Sóc la mare cantejant
amb cançons de nostra terra
que van ressonant
Allà dalt de la muntanya
tot el bé de Déu hi tinc;
fill del cor, fes non-noneta,
damunt de mon pit, mon pit...
Lletra de Salvador Perarnau. Música de Vicenç Bou.
Font: web 'Portal Sardanista' de la Confederació Sardanista de Catalunya.