L’ADÉU A L’ANY
Et mors igual com es mor tota cosa.
Un desengany et farà de coixí.
T’has esfullat talment com una rosa
que ha estat, breument, la glòria del jardí.
En néixer et vam donar la confiança
creient que jugaries bons papers
i sols ens has fet viure d’esperança
i poca cosa més.
Ens crèiem que trauries moltes noses
i ens curaries alguns mals
i ara te’n vas i encara totes les coses
resten iguals.
Ara, l’any Nou que arriba empeny la porta
i nosaltres l’hi obrim de bat a bat
i llencem el teu cos, carcassa morta,
i et diem “any passat”.
L’any Nou, potser durà nova musica;
el teu mal so no ens sap greu.
Ja pots marxar, car no ens dol gens ni mica
de dir-te “adéu!”.
Has estat un mal any, un any vagarro
que el poquet que has tocat ho has trencat.
Amb quin plaer et tirarem al carro
del Temps que va cap a l’Eternitat.
De sers inútils bé ens en resten massa.
D’anar fent de les teves, ja n’hi ha prou.
Ets un mal any! A fora! Passa!
Veurem si ens servirà més l’any Nou.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 28 de desembre de 1928. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).