Salvador Perarnau, poeta de Súria

LA CIGALA

Surt de terra i pren el vol

i es para i canta que canta;

ha nascut pel cant i el sol

i la seva vida és santa.

 

Només viu per la cançó;

fila sol i en fa musica,

com si dalt d’un branquilló

el sol dringués una mica.

 

Vida d’ales, sol i cant;

beneïdes les cigales

que saben viure cantant

i tenen musica d’ales.

 

De les cigales en fan

oli que fa meravelles,

perquè és un oli de cant,

el millor pel mal d’orelles.

 

Quina mena de non-non

que saben dir les cigales!

Davalla una dolça son

que s’estén com un vol d’ales.

 

La cigala és un caliu

de cançó i claror forta,

cantarà durant l’estiu,

i amb l’estiu devindrà morta.

 

Què voleu que us digui, infants?

Heu de fer com les cigales

una vida tota cants,

amb claror i bategar d’ales.

 

Si ompliu el cor de claror,

la vida us serà bonica

com si dalt d’un branquilló

el sol dringués una mica.

 

Publicat al llibre 'El senyor Pèsol i altres plantes. Cuques de llum' (1995).

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 15-11-2020 17:22