ESTANCES A MOLINS DE REI
Jo no sabria pas dir,
Molins de Rei, com ho ets de bonica.
He arribat de bon matí
i sols t’he vist una mica
i com ho ets de bonica
jo no ho sabria pas dir
Digueu-me on fou que pastaren el pa
dels reis de nostra història,
que n’aniré a buscar
i cada tros de pa
tindrà sabors de glòria.
Digueu-me on és aquell molí
i on jeu la molinera,
que l’aniré a cridar de bon matí
i es llevarà riolera
i ens donarà del seu molí
tota la farina per a pastar el destí.
Temps era temps que els fadrins moliners
cantant feien la feina,
la farina que feien, amb diners
no es podia assolir. Era només
pel rei i per la reina.
Digueu-me on és la mola dels fadrins
i la farem rodar amb les nostres mans
i hi trobarem a dins
el blat de l’esperit dels catalans.
Publicat a la revista ‘Germanor’ (Molins de Rei) el 31 de gener de 1930.