ELEGIA
En la mort de la jove esposa Na Joaquima Farreras de Grau
Has mort en plena joventut.
Has mort volguent dar vida
i no has pogut.
La transcendència de dur un fill al món
més que ningú tu l’has sentida;
el fill t’ha pres la vida,
tes carns formoses exhaurides són,
i el fill venia i no ha arribat al món.
Ha mort amb tu per a fer-te companyia;
tu has mort amb ell de tan estima’l tant
i heu deixat a l’entorn un regust d’elegia
i un plor desesperant.
Sacrifici d’amor i de totes les coses
ara que la vida t’era tan plaent;
damunt ton pit s’han esfullat les roses,
damunt ton rostre ha mort el pensament
i arran de llavis el clavell de foc
morint s’hi estremia.
Tu qui sabies viure poc a poc
Has mort de pressa i et dolia.
Els que en la vida coneixem l’amor
i sols una il·lusió ens hi empara
aprenem en ta mort i en ton dolor
l’immens respecte a l’esposa mare.
Els teus et ploren, llàgrimes de fel
i precs fervents i anhels de pau eterna.
Veiem, però, com brilla un nou estel
i la claror del cel ens enlluerna.
Manresa, 28 de juny de 1922.
Publicat al diari ‘El Pla de Bages’ (Manresa) el 28 de juny de 1922.