EL CRIST CUSTODI
Estén els braços damunt de la serra
i ens cobricela de dia i de nit,
ens beneïu l’abundor de la terra
perquè hi trobem un regust d’infinit.
Quan la collita que ens reia tan verda
se’ns va perdent i la por ja ens abat
i de tan seca la terra s’esquerda
com llavi obert demanant pietat,
ens doneu pluja que els camps vivifica
i de neulia lliureu les virams
i aquesta terra ens somriu més bonica
perquè hi sou Vós dins la joia dels camps.
Quan les ventades bramulen funestes,
Vós ens lliureu de l’embat furibund,
dalt de la serra amansiu les tempestes
i en la pau Vostra el sol és més fecund.
Vós escolteu a la mare que prega
pel fill qui avança perdut món enllà,
confiada en Vós sap de cert amb Fe cega
que un jorn o altre el fill seu tornarà.
Vós deu amor al jovent qui somnia
quan la vida no en sap els esculls
i per la vida li deu vigoria
i per l’amor gran dolcesa en els ulls.
Oh Crist Custodi d’aquesta encontrada!
D’aquesta terra jo en són gra gement,
alleugeriu-me la vida pesada
Vós qui sou gràcia per tota la gent.
Deu-nos a tots una gran esperança!
Custodieu nostra vila creixent…!
Si a cas -empesa pel progrés- avança
que Vostra Creu se li gravi en la ment.
Poema dedicat a Sant Salvador de Súria, en ocasió de l’Aplec a Sant Salvador (1921). Font: revista ‘El Salí’ (Súria).