CANT A TERRASSA
Aranya d’or filadora,
jo sé que els teus teixits són
la tela corprenedora
que enamora a tot el món.
Aranya d’or, tu que encara
esfilagarses el lli
d’aquella ciutat d’Egara
que vestia el món llatí.
En aquell temps ja filaves
i teixies gentilment
i sé de cert que cantaves
esperant l’adveniment
d’un nom nou, d’una altra vida
i d’un altre procedir:
avui, la tela teixida
no s’assembla a la d’ahir.
Com tampoc la teva cara
no s’assembla a la d’antany.
D’aquella ciutat d’Egara
només en serves l’afany
de teixir de nit i dia,
de filar i filar sens fi...
Aranya d’or, jo diria
que et combines el Destí
i que cada jorn que passa
fa més ferm el teu filat,
noble ciutat de Terrassa,
aranya d’eternitat!
T’has fet gran i amb la crescuda
has augmentat els teixits
i ha esdevingut més traçuda
ta vella habitud dels dits.
Avui files meravelles,
hi estens l’avenir damunt.
Com saps encastar-hi estrelles
en els teus teixits de punt!
Noble ciutat de Terrassa,
fila i canta gentilment,
car la vida també passa
i l’amor dura un moment.
Que mai no esdevinguis lassa
i conservis l’esguard pur,
noble ciutat de Terrassa,
filadora del futur.
Poema sense data, procedent del fons Perarnau, de l’Arxiu Municipal de Súria. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).