BEATA PAU
A Josep Carner
L’església és oberta i els rústecs pagesos
humils i devots a dintre han entrat;
al volt de l’església els camps són estesos
i alegres bressolen l’anyada de blat.
La pau del Senyor que vos vivifica!
-diu des del retaule l’humil celebrant-.
Prenent aigua santa del fons de la pica
els rústecs pagesos senyant-se se’n van.
La pau del Senyor davalla abundosa
damunt de les terres, damunt de les llars,
damunt de sos fills, damunt de l’esposa,
damunt dels conreus, damunt dels pinars.
I donen els camps superbes anyades,
maduren els fruits i creix l’aviram
i tenen les llars llegendes sagrades,
perfums i cançons: la joia del camp.
La pau del Senyor per la llar oberta
fa entrar el ventitjol de dolces sentors
a tot malestar i tristor deserta
i omplena les cambres de goig i escalfor.
La pau del Senyor fa créixer les prades
i posa cançons en el flabiol
i fa prosperar les belles ramades
i salta la llet per dintre el perol.
La pau del Senyor brilleja en l’arada
i en el pas dels bous mandrosos llaurant
i en la terra humida, fumejant, girada
contenint la sacra llavor germinant.
La pau del Senyor com una ruixada
de maig miraclós qui alegre s’estén
estén l’esperança damunt la llaurada
i brota en la pau la xeixa i forment.
Els bous qui remuguen bellugant l’esquella;
els gossos qui lladren a vora el paller;
el somni d’amor que té la donzella
quan de nit el vent danceja el canyer;
Els dolços perfums d’alfàbrega i menta,
la cuca de llum penjada d’un bri,
l’euga que fresseja la palla calenta,
la pluja d’hivern que canta sens fi.
I torna abundoses les negres teulades
i els menuts s’acotxen per lliura’s del fred
mentre les fadrines al llit despullades
es forgen misteris de l’amor inquiet.
Les cambres curulles de perfums de poma,
les robes de festa, l’humil parament;
tot sembla que esclati d’un místic aroma
i és la pau que ho omple i ho fa resplendent.
La pau del Senyor les vinyes madura,
posa aigua en els pous i en els sementers;
don belles cançons, plaers i dolçura
i fa sobreeixir de blat els graners.
Quan el sacerdot l’Evangeli explica
i el poble fidel devot va escoltant:
- La pau del Senyor que vos vivifica!-
els va repetint del retaule estant.
Prenent aigua santa del fons de la pica
els rústecs pagesos senyant-se se’n van.
Cada cop l’anyada va essent més bonica
i el goig de les llars va fent-se més gran.
Publicat al llibre 'Cants de vida' (1918).