BALADA DEL CAMINANT I LA LLUNA
Així que ha vist la lluna, el caminant,
que apareixia vers ponent, somorta,
ha sentit goig d’haver deixat la porta
i la dolcesa de tirar endavant.
La lluna era en creixent, en l’horitzó,
com un gran disc, com una boca oberta,
i no hi hauria al món cap ruta incerta
sota la groga mel de sa claror.
Llavi que besa amplament la nit
i la dolçor del bes baixa a la terra.
La lluna apar que seu damunt la serra
per reposar del seu camí infinit.
El caminant la mira bondadós
i, embadalit, ha somrigut tot d’una
en trobar-se en l’esperit un clar de lluna
que li aclaria totes les foscors.
I ha avançat món enllà dintre la nit
-si es pot dir nit quan la lluna és tan clara-
i ha sentit la dolçor d’un bes de mare
en rebre el clar de lluna sobre el pit.
I tota cosa li ha semblat més bella
i fins les fonts cantaven altrament
i les aigües sonores del torrent
portaven clar de lluna en cantarella.
I els fils de llum dringant del rossinyol
que són xiscles d’estels dins la nit bruna
avui eren sospirs de clar de lluna
amb una mica de ressò de sol.
I el caminant, camina que camina,
a cada pas sentiu un nou delit
de fondre’s món enllà dintre la nit
perdut en la finor de la llum fina.
I sentí un gall d’enllà d’una masia
que trencava el cristall de la claror
i la cresta s’alçava en l’horitzó
fins a besar la lluna que es delia.
I el món era quiet i el caminant
ja no podia deturar la passa;
del caminar ignorava el poc i el massa
i el món li era petit al seu davant.
Esmaperdut endintre la nit bruna,
traspassava les ratlles dels confins
i àdhuc perdia l’esma dels camins
perquè tot és camí amb el clar de lluna.
Quantes vegades he sentit l’anhel
que em punyia dins l’ànima petita
de caminar per la nit infinita
i penjar-me en la nit com un estel!
I he sentit un batec d’ales esteses
que em tremolaven dintre l’esperit
i he anhelat alçar el vol dintre la nit
d’un clar de lluna amplíssim de dolceses.
I de sobte la terra m’ha aturat
i el somni alat se m’ha esvaït tot d’una.
Sóc caminant cap a l’Eternitat
i tinc la sort d’esser enamorat
de caminar dessota un clar de lluna.
Publicat al llibre ‘Amb l’infinit a les mans’ (1936).