ASCÓ
Salut, Ascó,
terra de vi fort
i oli licorent!
L’Ebre hi escampa verdor
i el sol hi té un brill d’or lluent.
Salut, Ascó, oli licorent!
Vinyes i camps i rengles d’oliveres,
símbols de carn i sang, pau i desig,
i muntanyes i muntanyes i cingleres
i l’Ebre cabalós al mig.
Ascó, joc de finestres i balcons
com ulls guaitant el riu que fuig
fent tombarelles
i a la nit busques pels seus gorgs pregons
milions d’estrelles.
Jo hi tinc l’estrella més divina,
la meva estrella d’or,
l’enamorada fina
del meu cor.
He vist Ascó. A mitja tarda ardent
hi he arribat per primera vegada
i duia endins del cor i el pensament
la meva enamorada.
I aquesta terra també m’ha enamorat.
Terra franca i gent franca i sincera
com si tingués dos cors, un a cada costat,
com l’Ebre que fa bé a cada ribera.
I he vist Ascó a l’hora del ponent
quan les muntanyes tenen un vel de melangia
i damunt seu s’hi va escorrent
el dia amb finor d’or i oli licorent.
I estimo Ascó; els carrers empedrats,
penjats a la muntanya
i entortolligats
d’una manera típica i estranya.
Ascó, cavalca aquesta teva barca
i passa l’Ebre i fes-te enllà,
que cada dia un nou destí et marca
la ruta que has de fer sense parar.
Avança triomfal i somrient
amb l’impuls del vi fort i l’oli licorent.
Que l’Ebre et doni força, eternament.
Poema sense data, procedent del fons Perarnau de l’Arxiu Municipal de Súria. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).