AQUEST ANY NOU…
Any nou, desitjos vells. En cada cosa
trobem un nou encís i un nou sentit
però ens resta el perfum d’aquella rosa
que un jorn llunyà ens esclatava al pit.
Any nou, desitjos vells. Jo encar voldria
haver posat la sabata al balcó
i quan el dia de Nadal sortia
haver-la trobat plena de sucre d’il·lusió.
Però aquest any nou que ara comença
assolirà un altre desig vell:
els catalans tindrem la joia immensa
de veure Catalunya dessota un sol novell.
Un sol que esclatarà totes les roses
i emplenarà la terra de claror
i farà reverdir totes les coses
com un esclat de resurrecció.
Aquest any nou ens obrirà la porta
i un nou alè ens farà batre el pols
i l’abraçada serà encar més forta
i el bes de l’arribada molt més dolç.
Aquest any nou ve com un navili
que ha traspassat la tempestat furient;
va carregat de penes de l’exili
i poc a poc les va llançant al vent.
Emplena els pals de gallardets de joia
i els mariners comencen la cançó;
és un fadrí que arriba per la noia
i fent bracet la duu a festa major.
Aquest any nou duu tot ço que hom espera,
ço que en el cor hem cobejat tan viu.
Potser serà en plena primavera,
potser com fruit madur en ple estiu.
Aquest any nou és l’any de la victòria,
ho diu el vent que ve de terra endins,
ho dirà un jorn esplendorós de glòria
amb un esclat de lliris com clarins.
Aquest any nou fa tremolar la branca
que duu per fruit el somni més preuat,
pareu la taula amb la tovalla blanca
que el pa del somni es fa realitat.
I Catalunya s’omplirà de festa
i el goig intern el cor farà estremir;
aquest any nou durà tanta ginesta
que cada cim riurà com un matí.
Salut, any nou! T’obrim el cor i els braços
i mil banderes dretes cap al cel.
El vell desig que ens ha guiat els passos
arriba clar, brillant com un estel.
Poema publicat a la revista ‘El Poble Català’ (Tolosa de Llenguadoc) el 30 de desembre de 1944. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).