A LA GARRIGA
Paisatge de pujols fins,
catifes de verdor fresca
i ratlles de mil camins
per on el benestar tresca.
Cançó suau de les fonts
que teixeixen plata fina
i un coixí verd de mil tons
on la vila s’hi reclina.
Les siluetes punxents
de les torres perfilades
porten el bes clar dels vents
sonor dintre les arcades.
I aquell bosc de Can Tarrés,
verd profund de placidesa
que ofereix tots els recers
d’Amor a la jovenesa.
Aquell bosc frondós i altiu
on la quietud davalla
i el foc roent de l’estiu
devé frescor de rondalla.
La Garriga és un estoig
o una capsa d’or tancada
que té la joia del goig
amb la calma més preuada
i un repic d’estiuejants
encisats de la bellesa
i la gràcia dels voltants
que encomana placidesa.
I té una festa major
d’una gràcia que ensiborna
que ve en venir la calor
i ni amb el fred no s’estova.
Poema escrit durant la dècada de 1930. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).