A GRÀCIA
Només el nom ja és una meravella
que diu ta gentilesa i ta virtut;
quatre torrents et feien cantarella
bressolant ta primera joventut.
En dir “Gràcia” ja veus una donzella
de cos esvelt, d’aires de rectitud
i hom imagina al seu front l’estrella
que la duu per camins de plenitud.
Si algú digués que el nom no fa la cosa
contesteu-li que rosa vol dir rosa
i que aquesta és tan plena de perfum
que és rosa-Gràcia, de gràcia pregona,
i que, avui, és el pit de Barcelona
que li emplena tot el cos de llum.
Poema sense data. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).