A ÀNGEL GUIMERÀ
En l’aniversari de la seva mort
Àngel de Déu que féu vostra dormida
davant la mar que sap tots els camins,
per la finestra de la fossa humida
vetlleu del poble els eternals destins.
Les vostres cendres per tothom sagrades
encar ressonen d’aquell ritme franc,
i en l’or dels cants hi ha quatre flamarades
que escampen per la terra vostra sang.
L’esperit vostre eternament germina
i en cada cor hi ha un poquet de vos
i ara somnieu per veure com camina
l’estel d’un poble dintre greus foscors.
L’os i la carn i l’esperit que crema
tot terra endins serà nova llavor,
perla i robí, mantell i diadema
que el front de Catalunya és tot claror.
Enguany mateix ha florit més ginesta,
ginesta santa, que el cor ha embaumat
i és que sou vos que prepareu la festa
i ens l’envieu des de l’eternitat.
Han esclatat amb passió les roses
i les espigues d’or s’han esgranat,
perquè l’or i la sang de nostres coses
per dins la terra vos ho heu impulsat.
Potser una vela mar enllà s’acosta
que hi pareu ment amb vostre esguard tan dolç
que si us cridem restem sense resposta
i l’enyorança vostra ens bat el pols.
Féu que la vela arribi desseguida
i al cap del pal porti una estrella d’or,
car tots deuen molt fonda la ferida
i ens fa la vida dura a contracor.
Àngel de Déu que féu vostra dormida
davant la mar que sap tots els camins,
per la finestra de la fossa humida
vetlleu del poble els eternals destins.
Publicat al llibre ‘Ritmes sentimentals’ (1925).